Telefèric de Peguera
Fígols
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
El telefèric estava format per un cable carril i un cable motor suportat per torres de fusta per on passaven les vagonetes. A la zona de Bonner i Peguera es van construir dues torres de metall. Pel que fa les vagonetes eren metàl·liques, amb quatre rodes i un eix. Per salvar els pendents en alguns trams es van construir estructures de fusta sobre pilars de pedra. Al llarg del camí dels Pisos a Peguera es troba una de les bases de pedra del telefèric existents al costat del camí. Una d'aquestes encara manté els anclatges per subjectar l’estructura de metàl·lica del telefèric. Al costat hi ha una feixa amb un mur segurament com a complement i espai per la col·locació dels elements a transportar.
Història
El 1910 es va construir el primer telefèric que unia Peguera amb el ferrocarril de Cercs i passa pel sector de la baga de les Nou Comes. Era de tipus senzill per transportar fusta.
El 1918 es construïr el segon telefèric que unia la mina la Realidad o Graell amb el ferrocarril i era pel transport de fusta i de carbó.Tenia una longitud total de 2,5kms amb dos cables i les torres que aguanteven l’estructura eren metàl·liques. Disposava de tres estacions en tot el recorregut una de càrrega a la mina Realidad, estació d’angle al davant dels pisos de Peguera i l’estació de descàrrega al tram del ferrocarril de Cercs a Peguera. El 1942 l’empresa Serchs S.A. va desmantellar tota l’estructura viària, juntament amb la del ferrocarril.
El 1922 es va construir el tercer telefèric de Peguera al molí d’en Güell pel transport de fusta i connextava amb el ferrocarril moner de Cerca a Peguera, amb el disseny de l’empresa alemanya Adolf Bleichert an Co. Una empresa amb llarga experiènica en la construcció d’aquest tipus d’infraestructures a les zones mineres del Ruhr. Model aplicat a Peguera, també es desenvolupà a diversos espais de la zona. El seu inici era al molí d’en Güell o creuava l’Aigua de Valls fins la masia de Bonner, anava fins la serra de Prats fins el coll de Ferrús on es dirigia fins el poble de Peguera, després de fer un recorregut total de 8,8kms.
Bibliografia
SERRA i ROTES, Rosa (2020). Mines, miners i ferrocarril al Berguedà. Llibres de l’Índex, Diputació de Barcelona, Barcelona.
SERRA i ROTES, Rosa (2020). Mines i miners. Una història industrial al Berguedà. Llibres de l’Índex, Diputació de Barcelona, Barcelona
