Les Pletes Velles
Fígols
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Es conserven les restes d’una edificació aïllada de planta rectangular, amb unes dimensions aproximades de 11 x 8 metres i dues plantes d’alçària. A la façana de ponent s’hi adossa un volum afegit de 5 x 7,8 metres, també en estat ruïnós. Del conjunt es conserva un pilar central i diversos trams de paret, alguns dels quals formen angle i arriben a una alçària superior als 2 metres. L’edificació s’ubica sobre un terreny amb pendent suau orientada de nord a sud, fet que provoca que la planta baixa quedi parcialment soterrada pel desnivell natural del terreny. L’entorn immediat està dominat per prats i herbassars, configurant un paisatge obert i de caràcter rural.
Història
La casa de les Pletes Velles, situada en un altiplà del terme municipal de Fígols, és un testimoni rellevant de l’estructura agrària i ramadera tradicional de l’alta muntanya berguedana. Tot i que les seves estructures actuals es troben en estat ruïnós, la documentació històrica en confirma l’existència des del segle XIX. La casa apareix citada per primera vegada l’any 1862 en el llibre d’Amillaraments de Fígols, amb el nom de Pletas, i es registra com una finca que incloïa “una peça de riquesa rústica”, és a dir, terres de conreu o pastura que contribuïen a l’economia agrícola de la zona. Aquesta menció evidencia que la casa formava part del cens de béns immobles útils per al treball del camp i la subsistència de les famílies que hi vivien o la gestionaven. L’any 1914, el nom de la finca evoluciona i és enregistrada com Can Pletas Velles, la qual cosa indica una continuïtat en l’ús del lloc però també una possible transformació, ja fos per canvi de propietat, reestructuració dels volums o diferenciació respecte d’altres edificis més nous propers. L’ús de l’adjectiu “velles” suggereix que l’edificació ja era considerada antiga en relació amb altres construccions de la mateixa època. Les Pletes Velles ocupen una posició estratègica a tocar de zones de pastura i antics camins ramaders, fet que reforça la hipòtesi que, més enllà de l’activitat agrícola, la casa també acollia usos ramaders estacionals, especialment en els mesos d’estiu, dins el model de transhumància de l’època.
Bibliografia
Amillaramiento de Fígols (1882), Ajuntament de Fígols
Mapa planimètric de Fígols de les mines (1914). Instituto Geográfico y Estadístico (Espanya). Institut Cartogràfic de Catalunya.
CORTÉS, ELÍA, María del Agua, (2019). De bona casa, bona brasa. La casa i l’espai domèstic rural al Berguedà. Col·lecció Temes d’Etnologia de Catalunya.
Col·lectiu (1983). La masia: casa i economia rural a Catalunya. Barcelona: Fundació Caixa de Pensions.
GIRALT, Sebastià (2004). La masia. Una història sobre la casa i la família. Barcelona: Edicions 62.
NADAL, Jordi; GIRALT, Enric (1984). La pagesia catalana: de l’esplendor a la crisi. Barcelona: Curial Edicions Catalanes.
NAVARRO, Maria (2003). La masia catalana: arquitectura i vida rural. Barcelona: Lunwerg Editores.
PLADEVALL, Antoni (2000). Les masies catalanes. Arrels d’un país. Barcelona: Edicions Destino.
SERRA i VILARÓ, Josep (1932). La masia catalana: assaig d’estudi arqueològic de la casa pairal. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans.
VILANOVA, Francesc (2007). Masies: entre la història i el mite. Vic: Eumo Editorial.
