Soler de Sant Pau Casserres

    Berguedà
    Sant Pau de Casserres
    En el PK 5'5 Km de la ctra. BV-4132z de Gironella a Casserres
    549

    Coordenades:

    42.03566
    1.83924
    403922
    4654387
    08049-146
    Patrimoni immoble
    Edifici
    Modern
    Popular
    XVI-XVIII
    Bo
    Legal
    BCIL (NN.SS text refós DOGC 4846 de 21/03/2007)
    Fàcil
    Productiu
    Privada
    08048A00300007
    Jordi Montlló Bolart

    Masia de grans dimensions fonamentada directament damunt la roca natural i adaptada al desnivell. És de planta rectangular i consta de planta baixa i dos pisos amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia.
    Els paraments estan restaurats i són de maçoneria, pedra vista rejuntada amb morter de calç i amb grans carreus escairats a les cantoneres. La façana principal és fruit d'una reforma de l'any 1794, segons el gravat d'una llinda de la primera planta, i té una composició simètrica a partir de tres eixos de verticalitat que es disposen a la planta baia amb tres grans arcades de mig punt, actualment les laterals han estat cegades en un 66% i han deixat una part de finestra amb fusteria. L'arcada central és l'entrada d'accés a la planta baixa. Actualment per entrar a l'habitatge es fa per la façana de llevant, oberta recentment. A la planta primera, les obertures es disposen amb una galeria central amb barana de ferro, fusteria i persianes de corda i dues finestres laterals, en una de els quals hi ha la llinda gravada i al seu damunt dos carreus posats en forma de frontó. La segona planta segueix la mateixa disposició, però les finestres són més petites. Totes les obertures tenen la llinda i els brancals de pedra treballada i l'ampit motllurat.
    El barri està tancat per una closa de pedra vista d'alçada discontinua amb una portalada amb porta de fusta de dues fulles i un teuladet a dues aigües amb carener paral·lel. A l'angle sud-oest hi ha la fogaina amb coberta de teules i estructura de fusta. Al davant, durant el procés de restauració, van aparèixer una sèrie de forats buidats a la roca que s'han interpretat com el lloc on es trencava el cànem. A la façana de llevant que està en contacte amb la roca i pateix més les humitats del sòl, hi ha una mina excavada a la roca per separar precisament la façana de la roca i evitar les humitats. Té el principi a l'angle sud-est de la casa i l'altre al nord-est. A la façana septentrional, on hi havia el forn de pa, es va construir, l'any 1939, una capella.

    A l'interior es conserven estris diversos relacionats amb les tasques agrícoles i restes d'elements arquitectònics. Alguns elements són de la pròpia casa i d'altres no. Destaca una premsa de vi, una agramadora, terrissa, mobiliari, una premsa per fer espelmes i una col·lecció de piques, moles, llindes i una pica per fer oli de ginebre.
    També conserva un reduït arxiu familiar, procedent de la masia de Periques, a Puig-reig, amb una cronologia del segle XVIII, bàsicament.
    També es coneix amb els noms del Soler o el Soler de l'Espluga.

    S'esmenta en els fogatges de 1553 amb el terme "l'Aspluga". La llinda datada l'any 1794 indicaria una reforma i ampliació que donaria l'aspecte present de la masia. Durant aquestes reformes s'amplia per la façana de migdia, tapant l'antiga façana de la que es conserva l'entrada amb el portal adovellat, i creant un nou cos que en planta baixa és de volta de pedra escarsera.

    AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà).
    CARABASSA, LL.; GALLO, C.; SERRA, R.; SIERRA, A.; TOSAS, T. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà. Vol. 5. Ed. Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. Pàgs. 53 a 57.
    PLANES i BALL, Josep Albert (2005). Història de Casserres de Berguedà. Ajuntament de la Vila de Casserres.
    SERRA, R.; BERNADICH, A.; ROTA, M. (1991). Guia d'Art del Berguedà. El patrimoni arquitectònic i artístic a la comarca. Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà. Pàgs.75 a 79.