Sínia del Pont de Sant Salvador de Guardiola
Sant Salvador de Guardiola

    Bages
    Prop del Pont del Calvet
    Emplaçament
    Uns 60 m a l'oest del Pont del Calvet, al Km. 87,4 de la ctra. C-37 Z.
    271

    Coordenades:

    41.68677
    1.77342
    397920
    4615726
    Número de fitxa
    08098-32
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Element arquitectònic
    Popular
    Contemporani
    Segle
    XIX-XX
    Estat de conservació
    Regular
    Part mecànica conservada força integrament. Part constructiva en semi-ruïna i envaïda per la vegetació.
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    08097A013000020000EU
    Autoria de la fitxa
    Jordi Piñero Subirana

    Antiga sínia de tracció animal, del tipus conegut com a sínia de taps, la qual ha conservat tot el seu mecanisme. Es troba emplaçada vora la riba de la riera de Guardiola, i devia servir per al rec dels camps adjacents, ara de secà. Es tracta d'una construcció de planta més o menys rectangular, feta de pedra i actualment semi-derruïda. Al costat nord conserva les restes de la barraca on voltava l'animal, mentre que al costat sud hi ha el pou i mina per on es captava l'aigua. Es tracta d'un pou de planta oval revestit de pedra amb un túnel a la part inferior per on entra l'aigua de la riera.
    El mecanisme de la sínia es conserva gairebé íntegrament. A la part de la barraca hi trobem l'arbre o eix de la roda horitzontal, fixat a una biga de ferro, i el braçol on anava fermat l'animal. Mitjançant un engranatge, la roda horitzontal connecta amb una roda vertical que fa girar una cadena que baixa al fons del pou. Aquesta cadena, mitjançant un mecanisme de dos taps de goma, feia bombejar l'aigua per l'interior d'un tub de ferro, de manera que l'aigua sortia expulsada per una boca lateral. En aquesta part s'hi ha fet obra amb totxana, la qual cosa indicaria que la sínia devia funcionar ben bé fins a la segona meitat del segle XX. La sínia de taps es va generalitzar a principis de segle XX i va substituir la sínia de catúfols, que també era activada amb tracció animal. Més endavant es va imposar la sínia de pistons, activada mitjançant bieles.

    El mecanisme d'aquesta sínia correspondria a la segona meitat del segle XIX o començament del XX..