Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Sant Quintí de Travil és una església de planta rectangular, orientada de nord a sud. La coberta és a dues aigües i està feta de teula àrab. Sobre la façana sud hi ha un campanar d'espadanya de doble obertura en mal estat de conservació. Actualment, només es conserva l'arc del costat oest, el qual està fet amb dovelles de pedra sorrenca.
Els murs de l'església són de lloses, pedres irregulars i carreus desbastats que probablement van ser reaprofitats de l'antiga església romànica. El gruix va entre els 80 cm dels murs sud i nord i els 100 cm dels murs est i oest. El canvi de gruixut és degut al fet que els murs laterals són els murs de càrrega de la volta.
La porta està al mur sud i presenta llinda de pedra monolítica amb arc de descàrrega triangular format per dues lloses al centre. Els muntants són simètrics amb tres grans blocs de pedra sorrenca situats de forma alterna. Al mur de llevant hi ha una lluerna que il·lumina l'altar. És de petites dimensions i està perfilada amb lloses. La nau de l'església presenta volta de canó i està enguixada i pintada. Al mur oest hi ha adossada la sagristia, de planta rectangular i coberta a dos vessants, amb carener d'est a oest. Està unida a l'església per una porta amb llinda i muntants de pedra, doella esbiaixada i oberta a l'interior. Hi ha una lluerna al mur oest molt similar a la de l'altar però més gran.
El cementiri està ubicat a la zona al sud de l'església, envoltant part de la nau de l'església. El mur perimetral del cementiri s'adossa per un costat a la sagristia i per l'altre a la meitat del mur est de l'església.
Al costat de la porta d'entrada es conserva una pica beneitera adossada al mur. Té forma de copa amb les parets decorades amb motius a base de parelles de cercles concèntrics i una creu central. Probablement va ser construïda al segle XIX.
Història
L'església de Sant Quintí de Travil està documentada ja des de mitjans del segle X, entre 942 i 978, quan apareix esmentada junt amb Terrers entre les parròquies de la Vall de Lord usurpades pel comte Sunifred (VVAA, 1985). També apareix en la falsa acta de consagració de la Seu d'Urgell. Posteriorment, al llarg dels segles XIII i XIV, deixa d'aparèixer com a parròquia i en època baixmedieval i moderna és esmentada com a sufragània de l'església de Sant Martí de Capolat (SAB, 2004). És possible que durant els primers segles d'existència de l'església, fos el centre parroquial de Capolat, però que el canvi de l'epicentre territorial al castell dels Tossals comportés que el rang parroquial primigeni passés a Sant Martí de Capolat.
D'aquesta primera església medieval no se'ns en conserven estructures més enllà de pedres reaprofitades en l'actual església i l'extrem meridional de la necròpolis que es va localitzar en unes excavacions realitzades l'estiu de l'any 2004.
L'església actual és una construcció del segle XVIII, i constaria de l'església i el seu cementiri. El retaule de l'església també correspondria a aquesta època, ja que té gravada la data "1779". També s'hauria construït a sobre la porta d'accés a l'església un cor de fusta. Al segle XIX es construiria la sagristia, adossada al mur oest de l'església. En el seu mur nord hi ha una pica encastada i al centre del sostre una pintura amb la data que ens indica el moment de la possible construcció d'aquesta (setembre de 1881).
Finalment, al llarg del segle XX s'haurien construït els nínxols del cementiri, que estan adossats al mur meridional de la sagristia.
Bibliografia
GUÀRDIA, J. (2004) Informe intervenció Sant Quintí de Taravil, juny-juliol 2004: Arxiu Servei d'Arqueologia.
GUÀRDIA, J. (2004) Memòria de la intervenció arqueològica a Sant Quintí de Taravil (Capolat, juny-juliol 2004). Arxiu Àrea Coneixement i Recerca. Núm. mem. 5738.
GAVIN, J. M. (1985): Inventari d'esglésies. Núm. 17. Berguedà. Barcelona, Arxiu Gavin.
SERRA, R. et altri (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga, Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà.
SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004) Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.
CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022) Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.
VVAA (1985): Catalunya Romànica. XII. El Berguedà, Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana.
VVAA (1978): Monuments de la Catalunya romànica. El Berguedà. Grup Enciclopèdia Catalana. Barcelona.
