Cementiri de Sant Quintí de Travil
Capolat

    Berguedà
    Cementiri de l'església que va ser el centre de l'antiga parròquia de Sant Quintí de Travil, a l'extrem occidental de l'actual municipi de Capolat.
    Emplaçament
    Situat al costat de l'església de Sant Quintí de Travil, al costat de la carretera de Capolat a Travil.

    Coordenades:

    42.079453669776
    1.7164766415954
    393833
    4659395
    Número de fitxa
    08045 - 111
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Jaciment arqueològic
    Medieval
    Segle
    VIII-XIII
    Estat de conservació
    Regular
    És un jaciment bastant degradat i en part destruït per la construcció del nou cementiri i la nova església.
    Protecció
    Inexistent
    Inexistent
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    IPAC 3116, 13969
    Accés
    Fàcil
    Religiós
    Titularitat
    Privada
    000402000CG95G0001OE
    Autoria de la fitxa
    Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà

    Cementiri medieval de l'antiga església de Sant Quintí de Travil. Durant l'estiu del 2004 es van dur a terme unes intervencions arqueològiques per tal de documentar-lo.

    El cementiri es trobava al voltant de l'església romànica i es va excavar la part que coincideix amb la zona sud-est de l'actual cementiri. En la part excavada hi havia 22 tombes, entre els quals hi havia un nombre important de nounats i infants. La majoria de les tombes estaven orientades d'est a oest i els esquelets en posició decúbit supí. Les tombes corresponien a sis tipologies diferents: inhumacions en tomba de fossa simple; inhumacions en tomba de fossa simple amb coberta de lloses; inhumacions en tomba de caixa de lloses en disposició antropomorfa i coberta de lloses; inhumacions en tomba antropomorfa excavada en la roca i coberta de lloses; inhumacions en sarcòfag antropomorf i coberta de lloses.

    Al sector A (al sud de l'església) hi destaca la presència de quatre lloses de grans dimensions falcades verticalment al terreny natural seguint una alineació semicircular. Aquestes podrien haver format part d'una línia que hauria delimitat la necròpolis en aquesta zona. També s'hi van trobar estructures un mur, tres fogars, dues cubetes de combustió, un nivell de circulació i estrats de cendres amb ceràmica i escòria.

    Algunes de les tombes excavades es poden veure encara actualment.

    El jaciment de la necròpolis de Sant Quintí de Travil correspondria al cementiri medieval de l'església. En les excavacions que es van desenvolupar l'estiu del 2004 es van poder localitzar cinc fases diferents d'utilització de la necròpolis. La fase més antiga es correspondria al segle VIII i la més moderna seria del segle XIII. Aquest cementiri hauria acompanyat l'església romànica anterior a l'actual.

    GUÀRDIA, J. (2004) Informe intervenció Sant Quintí de Taravil, juny-juliol 2004: Arxiu Servei d'Arqueologia.

    GUÀRDIA, J. (2004) Memòria de la intervenció arqueològica a Sant Quintí de Taravil (Capolat, juny-juliol 2004). Arxiu Àrea Coneixement i Recerca. Núm. mem. 5738.

    GAVIN, J. M. (1985): Inventari d'esglésies. Núm. 17. Berguedà. Barcelona, Arxiu Gavin.

    SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004) Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.

    SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2022).  Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.

    VVAA (1985): Catalunya Romànica. XII. El Berguedà, Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana.

    VVAA (1978): Monuments de la Catalunya romànica. El Berguedà. Grup Enciclopèdia Catalana. Barcelona.