Salze de cal Mensa Els Prats de Rei

Anoia
Torrent de la Casanova amb torrent de la Manresana
A la confluència de dos torrents, en un entorn de camps de conreu.
640

Coordenades:

41.69624
1.55493
379754
4617060
08170 - 37
Patrimoni natural
Espècimen botànic
Regular
Té una de les besses principals trencada, amb una fractura que sembla força recent.
Inexistent
Sí, AM previst, AL prev. 06.170.01
Fàcil
Ornamental
Privada
08169A012000680000IP
Jordina Sales Carbonell

A la llera d'un punt on conflueixen dos torrents, a uns 150 m a l'est del castell de la Manresana, s'aixeca un imponent exemplar de salze blanc (salix alba) de 21 m d'alçada i un diàmetre mitjà de capçada de 22 m. El diàmetre del tronc té gairebé 5 m (4'90). A 3'5 m d'alçada del terra el tronc principal es ramifica en quatre besses, dues de petites i dues de grans, una de les quals es troba força seca.
Dona una idea de la monumentalitat d'aquest exemplar botànic el fet que la seva alçada sigui la mateixa que la de la veïna torre del castell de la Manresana, molt més propera a l'arbre que no pas la casa de cal Mensa de la qual aquest salze pren el nom.

Degut a la seva proximitat a la torre de la Manresana, aquest arbre es coneix també com a Salze de la Manresana o Salze de Cal Sala.

El salze blanc és un arbre de fulla caduca lanceolada que pertany a la família de les salicàcies i que es troba habitualment a la conca mediterrània, preferentment en zones humides. La seva pol·linització és anemòfila i el seu fruit és molt petit, en forma de càpsula que conté llavors de color blanc.
Es tracta d'una planta comestible però que destaca sobretot pels múltiples usos farmacològics coneguts ja des d'època dels grecs, que l'utilitzaven per fer baixar la febre i pels dolors del part. Les fulles, l'escorça, les branques joves i les inflorescències tenen diverses propietats analgèsiques i antiinflamatòries, amb aplicacions tradicionals com ara l'alleujament dels dolors menstruals, l'artritis, diarrees i insomni. Durant el segle XIX es va aconseguir sintetitzar l'àcid acetil salicílic (aspirina) a partir d'aquest arbre, i a finals del segle XX es van descobrir diverses propietats per prevenir l'infart de miocardi.