Rectoria de Sant Martí de Maçana
Rubió
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
La rectoria de Sant Martí de Maçana es troba annexionada a la façana de ponent de l’església. Es tracta d’una construcció de planta rectangular amb la coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, encarada a migjorn. Consta de planta baixa i pis. A la façana principal s’hi obre el portal d’arc pla amb llinda de fusta i brancals de pedra i al damunt una gran finestra amb llinda de fusta. A la banda dreta, a nivell de planta baixa i pis s’obra una petita finestra amb brancals i llinda de pedra. Davant la façana i protegint l’accés s’hi va adossar, ja entrat el segle XX, un porxo tancat amb dues grans finestres d’entrada de llum. Tant a la façana de tramuntana com de ponent s’obren petites finestres amb llinda de pedra una de les quals té l’any 1730 gravat. El parament dels murs és de pedra de filades irregulars rejuntades amb argamassa amb les cantonades de pedra ben escairada.
Història
El lloc de Maçana apareix documentat entorn l’any 990 en una sentència judicial presidida pel compte Ramon Borrell, en la qual es dicta que Aeci té que cedir al seu germà Guitard, una alou situada a l’extrem de Grevalosa, a la vall de Cantallops, que afronta amb Maçana. Al segle XI ja s’hi documenta el castell de Maçana, pertanyent al comtat de Manresa i del qual a dia d’avui no en resta cap vestigi. L’any 1365 el terme de Maçana comptava mb 67 focs, distribuïts entre els masos dispersos que configuraven el terme. La parròquia de Maçana pròpiament apareix citada en els llistat parroquials del Bisbat de Vic de l’any 1025 i 1050. Segons dades parroquials antigament aquesta església tenia l’advocació de Sant Iscle i tenia com a sufragània l’església del Grauet, actualment del terme d’Aguilar de Segarra. L’any 1840 el terme de Maçana va quedar integrat dins el municipi de Rubió. Segons la documentació l’any 1880 era de Maçana Jaume Aribau i l’any 1886 Jaume Noguer
Bibliografia
BORI ALCAÑIZ, R. (1991): Història de les comarques de Catalunya. Anoia. Volum II. Edicions Selectes. Manresa.
DALMAU, E. (2014): Campanars parroquials de torre de Catalunya. Patrimoni arquitectònic català. Lliçà de Vall.
GAVÍN, JM. (1988): Inventari d’esglésies. Anoia-Conca de Barbarà. Vol. 16. Arxiu Gavín
