Castell de Rubió
Rubió
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Les restes del castell de Rubió es troben situades a la zona nord del nucli del castell de Rubió, a l’interior del jardí d’una de les cases. Actualment es conserven les restes de la primitiva torre, de planta circular, i el mur de defensa nord i oest que delimitava el seu contorn. El parament de la torre i dels murs és a base de pedra regular i alineada que s’assenta directament sobre la roca natural. Davant del castell, per la banda nord, es documenta part de l’antic fossat defensiu del castell, destinat a reforçar la fortificació per la zona més vulnerable. Actualment, aquesta part del fossat correspon a un dels carrers d’entrada al nucli de Rubió i es troba reforçat per un mur de pedra.
Castell que presenta les característiques pròpies d’un castell tremenat construït a partir d’una estructura defensiva a redós del qual s’agrupa un petit nucli de cases que depenen del castell.
Fitxa 001.EA de l'esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Rubió, coordinat per Imma Vilamala i gestionat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona.
Història
El castell de Rubió és esmentat per primera vegada l’any 1065 en una escriptura de venda que fa el Bisbe d’Osona, Guillem de Balsareny, amb comtes de Barcelona del castell de Copons. L’any 1069 s’esmenta novament com afrontació per la banda de migjorn amb el terme del castell de Miralles. Al segle XII apareix la família denominada Rubió i vinculada a la castlania del castell amb Bertran de Rubió i el seu germà Bernat de Rubió, els quals signaren un document de concòrdia amb el monestir de Santes Creus. L’any 1317 la castlania del castell de Rubió es troba sota la família Castellolí. Segons els fogatges de 1358 la fortalesa de Rubió pertanyia a Gombau d’Anglesola, com a successor de Berenguer de Castellolí. L’any 1365 estava sota el domini de Francesc de Timor, casada amb Berenguer de Boixadors i amb segones núpcies amb Guillem d’Anglesola. L’any 1380 Bernat de Boixadors va comprar la jurisdicció del castell al rei Pere III, la qual va mantenir la família Boixadors fins al segle XVIII. Durant els segles XVI-XVII el castell va anar perdent les funcions de caire militar, fet que va propiciar al seu propi deteriorament. A partir del segle XVIII i fins la primera meitat del segle XIX, estigué en mans dels comtes de Peralada i Savallà, descendents dels Boixadors.
Bibliografia
BORI ALCAÑIZ, R. (1991): Història de les comarques de Catalunya. Anoia. Volum II. Edicions Selectes. Manresa.
CATALÀ, P. (1990): Els Castells Catalans. Vol V. Rafael Dalmau Editor. Barcelona.
Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Rubió. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.
