Església de Sant Martí de Maçana
Rubió
Ubicació
Coordenades:
Classificació
L’any 2016 es van iniciar els treballs de rehabilitació de l’interior de l’església.
Descripció
L’església de Sant Martí de Maçana es troba situada en un petit turó a l’extrem nord-est del terme de Rubió. Té el seu origen en època medieval malgrat que al segle XVIII fou quasi reformada en la seva totalitat. L’edifici presenta una planta de creu llatina amb la coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a llevant, per l’exterior. Per l’interior es tracta d’una coberta en volta de canó de pedra. Al frontis s’hi obre el portal d’accés de llinda plana de pedra i un òcul a la part superior envoltat per un arc de maons. Al costat esquerre, a principis del segle XX, s’hi adossa un campanar, tipus torre, obert amb quatre finestres d’arc apuntat on s’hi ubiquen les campanes. El campanar està coronat amb un fris de maons i un terrat amb barana metàl·lica reforçada per quatre pilars quadrats, un per cada angle. A l’interior hi ha la zona del presbiteri amb un altar de pedra i una porta al costat de migdia que dona accés a la sagristia. A la zona del creuer hi ha les dues capelles laterals, més baixes i cobertes amb volta de pedra lleugerament apuntada. A l’extrem oposat del presbiteri, damunt la zona d’accés, hi ha el cor.
Fitxa 026.EA de l'esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Rubió, coordinat per Imma Vilamala i gestionat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona.
Història
El lloc de Maçana apareix documentat entorn l’any 990 en una sentència judicial presidida pel compte Ramon Borrell, en la qual es dicta que Aeci té que cedir al seu germà Guitard, una alou situada a l’extrem de Grevalosa, a la vall de Cantallops, que afronta amb Maçana. Al segle XI ja s’hi documenta el castell de Maçana, pertanyent al comtat de Manresa i del qual a dia d’avui no en resta cap vestigi. L’any 1365 el terme de Maçana comptava mb 67 focs, distribuïts entre els masos dispersos que configuraven el terme. La parròquia de Maçana pròpiament apareix citada en els llistats parroquials del Bisbat de Vic de l’any 1025 i 1050. Segons dades parroquials, antigament aquesta església tenia l’advocació de Sant Iscle i tenia com a sufragània l’església del Grauet, actualment del terme d’Aguilar de Segarra. L’any 1840 el terme de Maçana va quedar integrat dins el municipi de Rubió.
Bibliografia
BORI ALCAÑIZ, R. (1991): Història de les comarques de Catalunya. Anoia. Volum II. Edicions Selectes. Manresa.
DALMAU, E. (2014): Campanars parroquials de torre de Catalunya. Patrimoni arquitectònic català. Lliçà de Vall.
GAVÍN, JM. (1988): Inventari d’esglésies. Anoia-Conca de Barbarà. Vol. 16. Arxiu Gavín
Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Rubió. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.
