Querosa I
Rubió
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
El jaciment de Querosa o Carosa I es troba situat al nord-oest de la masia de Querosa en un marge d’un camp de conreu, a tocar d‘un terreny de bosc de pins. Les estructures que es van localitzar es trobaven en mal estat de conservació degut als treballs de conreu. Es van identificar algunes estructures corresponents a murs i relacionades amb un hàbitat de tipus dispers. Els murs eren de seca amb una orientació d’est-oest i conservava una allargada de 16 m per un gruix de 50 cm. Adossat a aquest mur, hi havia dues parets perpendiculars construïdes amb la mateixa tècnica constructiva. Durant els treballs de neteja es van recollir fragments ceràmics i d’àmfora d’època ibèrica, pondus, fragments de Terra Sigil.lata Sud-gàl·lica (forma Drag. 24/25 i un fragment de la forma Drag. 31), fragments de dolia i tègula, fragments de pedra de molí, ceràmica comuna romana, parets primes. També es va localitzar diversos fragments de vidres romans de diferents colors i el fragment d’un possible fons de mirall romà. L’estudi del material ceràmic va concloure que es tractava d’un jaciment que es podria situar entre el segle I aC i el segle I dC. Durant la revisió de la Carta Arqueològica, l’any 1991, es va constatar que havia estat destruït degut a l'eixamplament dels camps de conreu i que tan sols quedava una de les parets de l’estructura localitzada l’any 1984. Actualment, no són visibles restes que formin part del jaciment, possiblement arran dels treballs agrícoles.
Història
El jaciment de Querosa I fou descobert per membres de la Secció d’Arqueologia del Centre d’Estudis Comarcals d’Igualada (CECI) l’any 1971. El propietari del terreny va ampliar la vora del camp i van aparèixer materials arqueològics en superfície. També va informar que molts anys abans les restes muraries localitzades d’aquest jaciment foren utilitzades per a reconstruir i reparar la casa de Querosa. Per tal de poder fotografiar i descriure les escasses restes de murs, l'arqueòleg realitzador de la Carta Arqueològica, en Jordi Enrich i Hoja, netejà les restes estructurals i n’estudià el material ceràmic. Les poques estructures conservades consistien en un mur de pedra seca que corre en direcció est-oest, del que en un sector se'n conserven tres filades. El parament estava construït amb dues filades paral·leles i horitzontals de pedra, una exterior i l'altra interior, amb petits materials de farciment. En algun punt l'aparell es modifica i consisteix únicament en un gran carreu de pedra escairada. No van documentar cap indici d’utilització de morter de calç per unir l'aparell de pedra de la paret.
Bibliografia
ENRICH HOJA, J. (2017): “La conca d'Òdena entre la baixa romanitat i l'inici de l'edat mitjana: Una aproximació als precedents de la vila medieval d'Igualada”. Igualada
Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Rubió. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.
