Pou Nou

Olèrdola

El Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya va realitzar dues campanyes d'excavació d'urgència. La primera campanya va ser del 21 al 31 de maig de 1987 i la segona del 15 de juny al 19 de juliol del mateix any. Ambdues sota la direcció de Josep Mestres Mercadé. S'excavaren dues sitges en el talús que delimita el solar industrial amb els terrenys agrícoles (conreu de vinya), i tres més que hi havia en els solars en construcció. En una d'aquestes s'hi trobà un enterrament d'inhumació de l'Edat del Bronze. Sitges del talús: 1.- sitja de secció ovoide i fons pla lleugerament còncau. Es trobà seccionada en una quarta part per les obres de construcció. Al fons s'hi trobà una pedra de molí. (Mides, diàmetre 1,40 m, alçada 1,10 m). 2.- sitja de secció ovoide, seccionada en una sisena part. (Mides, diàmetre 1 m, alçada 0,60 m). Sitges del solar: 1.- sitja en que només es conservà el fons lleugerament còncau. Reomplerta de cendres, argiles i una pedra de molí barquiforme al fons. (Mides, diàmetre 1 m, alçada conservada 0,20 m). 2.- sitja de fons cònic també seccionada. Es diferencien dos nivells: restes d'ovicàprid i pedra de molí al fons, i cendres barrejades amb argila cremada en el nivell superior. (Mides, diàmetre 1 m, alçada 0,40 m). 3.- sitja ovoide de fons pla seccionada. Es defineixen tres nivells: el superior, amb argiles i restes de tres inhumats (dos adults i un infantil); una capa de 6 o 7 cm de gruix amb cendres; el nivell inferior, format per argiles sense pedres i amb restes faunístiques d'un cérvol esquarterat (possiblement fruit d'una ofrena ). (Mides, diàmetre 1 m, alçada conservada 0,50 m). El material extret de l'excavació és escadusser: ceràmica a mà amb fons rugosos i polits, bases planes, vores excavades i decoracions de cordons. També cal afegir tres petxines foradades, segurament fruit d'una ofrena, que junt amb la majoria del material aparegueren en la sitja tres del solar, on s'hi trobaren les inhumacions. Les campanyes arqueològiques portades a terme els anys 1993 i 1995 van descobrir una sèrie d'estructures (sitges), que aporten informació de dos moments cronològics: la primera meitat del IV mil·lenni aC., moment en el què cal situar les estructures resultants de les primeres ocupacions agrícoles del neolític antic epicardial i les posteriors del neolític antic evolucionat. L'altre moment cronològic es situa entre els segles VIII i el VII aC., les estructures d'aquest moment són de transició entre el bronze final i la primera edat de ferro, just als inicis de les primeres colonitzacions de la Mediterrània Oriental. En ambdós períodes l'establiment es caracteritzaria pel desenvolupament de les tasques agrícoles d'emmagatzematge en sitges obertes al subsòl natural i, en el cas de les estructures de la primera edat del ferro, es pot documentar l'activitat ramadera a partir de la utilització de la fossa com a bassa de la recollida d'aigua per al ramat.