Jaciment de la font de l'Ametlló
Olèrdola
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
L'àrea de les troballes es localitza entorn de la Font de l'Ametlló, concretament a la banda sud de la surgència. En aquest conjunt arqueològic s'han identificat diversos elements i estructures des de l'any 1930: Una sitja fou localitzada i excavada per M. Grivé, el qual publicà els resultats dels treballs el gener de 1930. Estava totalment emmascarada per la vegetació. La boca és rectangular, d'1 m x 0,50 m. El reompliment presentava el següent sediment i disposició estratigràfica: 20 cm de terra vegetal, un nivell de pedres, i un nivell inferior d'uns 30 cm, on es recolliren ossos (serp comú, au de mida petita, rata, conill, un eriçó i d'altres d'ovicaprins), una bola o bala de coure, un fragment de cristall de roca, ceràmica grisa monocroma medieval i fragments de vidre (verdós i molt prim). Trets morfològics de la sitja: diàmetre de 2 m, fons pla, forma de campana i uns 2,10 m. d'alçada. La boca presenta el típic encaix per a una llosa de pedra. El juny de 1938 Pere Giró i Romeu efectuà una prospecció per la zona i realitzà una cala al costat d'una roca caiguda prop de la font, sense resultats positius. No obstant això cita la troballa d'algun fragment de terrissa pel vessant, sense especificar el tipus de ceràmica de què es tracta. Una altra de les estructures importants identificades en aquest sector són les restes d'una "guàrdia" o torre de guaita. Només es coneixen dos documents que ens referencien aquesta construcció: un full de sortida de l'Institut d'Estudis Penedesencs (1983) i una fotografia de l'arxiu Joan Virella (Xavier Virella / IEP) , en la qual s'observa part dels paraments, en estat força ruinós però que aleshores encara conservava una alçada considerable, amb la vista del conjunt monumental d'Olèrdola al fons.
Història
Si es té en compte el context general d'aquestes troballes i els elements descrits en les fitxes associades, es pot concloure que ens trobem davant un conjunt amb elements defensius (una torre de guaita), estructures possiblement pertanyents a un lloc/centre de producció i explotació agrícola (sitja, base de premsa) i amb probables traces d'habitació humana (restes ceràmiques en superfície, banqueta). Pel que fa a la cronologia cal ajustar-la a l'entorn de l'època medieval amb possible perduracions fins l'etapa moderna, com també es verifica en d'altres jaciments similars d'aquesta zona; en definitiva aquest jaciment ve a completar l'ampli ventall d'elements estructurals i materials documentats al Fondal de la Seguera, ocupada abastament des de períodes prehistòrics fins l'època medieval / moderna.
Bibliografia
GRIVÉ, M. (1930). Una sitja. Quaderns mensuals d'Acció. Vol. II. Vilafranca del Penedès