Pou de glaç de Canyamars

Dosrius

La indústria del gel es desenvolupà a Catalunya entre els segles XVI i XIX. S'utilitzava el gel per conservar els aliments, tractar cops i refredar begudes, entre d'altres. Era transportat en carros i protegit amb palla i es viatjava de nit per evitar la calor diurna. Aquests pous es deixaren d'utilitzar a principis del segle XX. En origen, el pou era propietat de la masia de can Galzeran de Canyamars. La primera referència documental de l'estructura la trobem en un document datat entre els anys 1770 i 1780, tot i que és força probable que la construcció sigui anterior. En aquest text es fa referència a la indústria desenvolupada al municipi entorn dels pous de glaç: "En la costa de Mar cerca de Mataró: en Alfar, y Canyamars hi ha molts pous de empohar glaç grans y congestes molt capases, que en anys atrás eran de Dn Geroni Maris; de Esteve Galceran; de Bosch y de Gel; y lo de Gel, per ser mitja hora mes cerca de Barna, se tenia por lo mes convenient. Però com los duenyos dels dits Pous acostumaven a empenyarse per 4000 carregas de glaç per embarcar en lo port de Mataró per los obligats a lo Abast de Cadiz. Per lo Abast de la dita ciutat de Mataró ab 400 carregas. Y per diferents altres pobles de la costa a preu molt alt. Y casi tots los dits pous se ha de traure lo glas del pou a coll de matxo. Y després hi ha molts mals camins per los carros, de manera que se ha d'anar molt tros de camí per dins de una riera". Posteriorment, en un conveni de redempció de censos del mas Galzeran de Canyamars, datat el 8 de juny de 1912, consta l'existència d'un molí, un trull i dos pous de glaç: "Primo todo aquel manso nombrado Galcerán […] con todos sus dchs y pertinencias junto con las casas en el construidas, corrales, bodega, algibar con agua viva corriente y continua delante las dichas casas, y con su molino, vulgo trull, y demás edificios de hacer azeyte con un molino arinero, con su balsa, muela y demás arreos y aparatos construhidos cerca las dichas casas, con dos possos para poner hielo, el uno grande y el otro mas pequeño, con sus balsas, construidos cerca la casa del referido manso, con una casita construida mas arriba del dicho posso grande". L'anterior propietari del pou explica que el seu avi sempre contava que les darreres carrerades de glaç foren enviades a la Diputació de Barcelona, per a les recepcions oficials, tot i que no hi ha constància de l'any. El pou és propietat de l'ajuntament de Dosrius des de l'any 2007. Ha estat restaurat i l'entorn arranjat, creant una petita àrea de lleure al costat. Podia emmagatzemar 726,6 metres cúbics de glaç i a la bassa s'hi podien embassar 89,69 metres cúbics d'aigua i gel. En l'actualitat s'utilitza com a sala de concerts o com a espai multifuncional (entre d'altres s'hi han fet casaments).