Poema de benvinguda i d'obertura del pessebre que avui en dia és un referent:
Aquesta nit, Òdena
tu reculls la tendresa que el Nadal exhala.
Els pastors d'ahir s'han tornat obrers,
els àngels passegen amb gent menestrala
i fan el pessebre al mig dels carrers;
carrers fets sobre la roca viva del guix,
carrers que eren un poble sencer
i que recorden antigues lluites
en defensa de la nostra terra.
Avui, ja solitaris, oblidats,
recollint més de mil anys de la nostra història,
tornen a renéixer,
obrint els cors i les llars del poble d'Òdena,
a tots els nostres visitants com a símbol de Pau i Amistat.
Han cobert de molsa l'odi i la quimera,
hi ha estels pintats al cel del raval
i, aquest Nadal, Òdena,
us ofereix, amb il·lusió, el seu treball.
