Parc del Puig de les Forques
Granollers

    Vallès Oriental
    Sector nord-est del nucli urbà. Turó de les Forques.
    Emplaçament
    S'hi pot accedir pel carrer de l'Olivar, pel carrer de Veneçuela o per la carretera C-251.
    214

    Coordenades:

    41.6096423196
    2.297767996788
    441489
    4606675
    Número de fitxa
    08096 - 546
    Patrimoni natural
    Tipologia
    Zona d'interès
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Lúdic
    Titularitat
    Pública
    Ajuntament de Granollers
    Autoria de la fitxa
    Jordi Piñero Subirana

    Parc i zona verda emplaçada als afores del nucli urbà de Granollers, en un petit turó de forma circular que forma part de la Serra de Llevant. Té una superfície de 32.700 m². La part alta del turó ofereix una magnífica panoràmica de 360 graus sobre la ciutat de Granollers i el seu entorn, incloent-hi les muntanyes que integren les serralades Litoral i Prelitoral: serres de Llevant i de Ponent, Montserrat, Sant Llorenç del Munt, els Cingles de Bertí, el Montseny... Per poder-les identificar s’han col·locat un seguit d’espitlleres en diferents punts del camí de ronda que apunten cap a aquests cims més destacats.

    El Parc consta d’una esplanada central amb paviment tou i un amfiteatre amb vistes a l’entorn. Està equipat amb una zona per a jocs infantils i també amb una pista de bàsquet. És un lloc tranquil ideal per passejar, i disposa de dos recorreguts circulars a diferents alçades que es connecten per diferents trams d’escales. La vegetació es molt variada, amb arbres en general plantats de fa pocs anys i encara joves.

    Altres denominacions: Parc del Ramassar.

    Hi passa l’itinerari que va cap a la torre de Pinós.

    El nom del lloc prové del fet que, al segle XVII, en aquest turó emblemàtic de la vila hi van penjar cinc granollerins i dues granollerines acusats de bruixeria i condemnats a morir a la forca. Tal com era habitual en la cacera de bruixes que es va produir en aquest segle, foren les mateixes institucions locals, en un ambient de psicosi col·lectiva, les que van impulsar les acusacions. Entre les víctimes hi havia Anna Boirons la Rajolera, esposa d’un rajoler de la vila.