Parc de la Mare Teresa Gallifa
Sant Hipòlit de Voltregà
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Parc urbà situat a la banda de tramuntana del nucli urbà, ocupant una illa delimitada pel tram final del passatge Parés, l'avinguda dels Països Catalans, el carrer del Gregal i el carrer del Mestral. Presenta una planta irregular allargassada disposada en desnivell, amb una gran zona verda situada a la banda de migdia i una zona de lleure i esbarjo a la de tramuntana. Aquesta part compta amb dues zones diferenciades delimitades per filades d'arbres: un gran espai pavimentat amb sauló on es situen els jocs infantils i diversos bancs per seure, amb un monòlit rectangular de formigó on hi ha una placa gravada amb el nom del parc, i una pista pavimentada amb asfalt on es localitzen les rampes per a la pràctica de l'skate. A l'extrem sud-est, donant accés al parc des del passatge Parés, hi ha unes llargues escales de formigó dividides en diversos trams, que desemboquen en una placeta de planta hexagonal connectada amb un passeig arbrat que recorre el parc per la banda de llevant. Pel que fa a la zona verda, cal dir que es troba enjardinada i compta amb un monument dedicat a la Mare Teresa Gallifa. Està format per dos grans basaments estriats de formigó que sostenen una gran peça rectangular de pedra. A l'anvers presenta un relleu esculpit amb la imatge d'una religiosa amb un nadó als braços, envoltada de canalla i amb dues dones amb nens en un dels laterals. A l'altre lateral hi ha un cub de ferro encastat amb la següent inscripció: "Vble. Teresa / Gallifa i Palmarola / filla de St. Hipòlit de Voltregà / 1850-1907 / Fundadora / de les Serventes de la Passió / la seva obra al servei de la vida". Alhora, al lateral d'aquest mateix cub hi ha la següent inscripció: "cor humil, / pobresa intensa / feu d'un somni / l'obra immensa".
Història
El parc està dedicat a la Mare Teresa Gallifa i Palmarola (1850-1907), filla predilecta de la vila i fundadora de les Serventes de la Passió, una congregació religiosa dedicada a l'assistència sanitària i espiritual de les mares i dones en situació desfavorida. Fou proclamada venerable per l'Església Catòlica l'any 1996. Es tracta d'un espai polivalent que durant l'estiu també acull concerts, espectacles i altres activitats culturals. De fet, algunes de les representacions del festival Artot es celebren en aquest espai. El monument és obra de F. Carulla i està datat l'any 1995.
Durant la dècada dels anys 90, la zona on es situa el parc fou urbanitzada. Es va construïr l'avinguda dels Països Catalans (que va derivar el trànsit per aquesta via respecte al carrer del Mallol), els carrers adjacents (els carrers Mestral, Gregal, Llevant,Xaloc, Garbí i l'Antic Camí del Pilar) i un nucli d'habitatges important.
Pel que fa a les reformes, cal mencionar que el gener de 2010 es van millorar les escales d'accés al parc i el març de 2011 es van instal·lar dos mòduls per a la pràctica de l'skate.
Bibliografia
SERRALLONGA, J.; CROSAS, C.; CASAS, P.; SERRA, L. (2014). Sant Hipòlit de Voltregà, l'empenta d'un poble. Vic: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, Eumo Editorial, Museu del Ter, p. 144.
SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). "Catàleg de béns a protegir". Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 3.BAMP.
Http://www.santhipolitdevoltrega.cat/ [Consulta: 03-04-2020].
