Oliveres varietat becaruda de Can Morral del molí
Abrera
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Es tracta de diferents camps de mides reduïdes d’olivera (Olea europaea L.), varietat Becaruda (també coneguda amb altres noms (“becarut, bequerrut, boqueruda, buturuda i boteruda”). Les olives becarudes acaben amb un petit cogulló que, per la forma recorden el bec d’un moixó, d’aquí el nom.
És una varietat vigorosa i de port obert, productiva i de maduració primerenca. Varietat androestèril (no produeix pol·len), la fulla és el·líptica lanceolada de longitud i amplada mitja i el fruït ovoïdal i lleugerament asimètric, negre en la maduració. Moltes d’elles passen el centenar d’anys.
En general, la becaruda fa una producció més petita que altres varietats d’olivera i, possiblement per aquesta raó, no era prou valorada fins quasi bé desaparèixer. No obstant això, es tracta d’una varietat antiga que està molt ben adaptada al cultiu de secà. Amb les oscil·lacions dels règims de pluges que s’estan observant darrerament a Catalunya, la becaruda podria esdevenir una varietat més ben adaptada als efectes del canvi climàtic.
A banda d’ubicar-se en aquest espai de Can Morral del molí, que explota comercialment l’oli que produeix, és probable que hi hagi exemplars disseminats per altres finques agrícoles d’Abrera, explotades o abandonades.
Història
El territori d’origen d’aquesta varietat és l’Alt Penedès-Baix Llobregat- Vallès Occidental, on es conrea actualment, tant per menjar com per produir oli. La becaruda és una olivera tradicionalment disseminada, és a dir, que poques vegades forma grans extensions, sinó que més aviat ha jugat a difuminar-se amb la vinya, veritable cultiu tradicional d’aquest territori. Les oliveres de becaruda han estat predominantment, plantades a llocs residuals, allà on, per les reduïdes dimensions de l’espai disponible, no valia la pena plantar-hi ceps i, sobretot, al llarg dels marges que delimiten els bancals costa amunt, fent una funció de reforç i protecció dels marges. Els últims anys ha estat una varietat revaloritzada gràcies al seu ús per part d’alguns xefs de cuina mediterrània per seu valor organolèptic de qualitat i diferenciat.
Bibliografia
GUIX, JC. (2021): "Recuperació de la varietat d'olivera becaruda a Abrera". Informe inèdit
IRTA: Catàleg de varietats locals agràries de Catalunya.
