Necròpolis dels Seguers Els Prats de Rei

Anoia
Els Seguers
En un aflorament rocós a uns 80 m a l'oest del nucli dels Seguers, en una petita zona boscosa.
622

Coordenades:

41.72554
1.58418
382241
4620272
08170-19
Patrimoni immoble
Jaciment arqueològic
Paleocristià
Medieval
Visigot
Pre-romànic
VI-X
Dolent
La frondosa vegetació està amagant les restes. Les roques on s'han excavat les tombes i les estructures s'esberlen degut als agents meteorològics i algunes tombes ja estan parcialment destruïdes.
Inexistent
Sí, CC.AA 7625
Fàcil
Sense ús
Privada
08169A001000380000IM
Jordina Sales Carbonell

A uns 100 metres a l'oest de l'església parroquial dels Seguers, als peus d'un camí i al costat del torrent dels Seguers, en uns grans afloraments rocosos coberts per un bosc d'alzines, s'hi localitzen una sèrie d'estructures excavades a la roca consistents en quatre tombes amb els extrems arrodonits i altres negatius de funció desconeguda. Tres de les tombes estan agrupades a la plataforma rocosa principal, on s'hi troben també una sèrie d'orificis, i la quarta es localitza aïllada en una roca molt propera al primer grup. Per les seves dimensions, una de les tombes corresponia a un individu infantil i les tres restants a adults. Tres estan orientades E-W i una ho està N-S. La tomba infantil té una perforació a cadascun dels seus quatre extrems, molt probablement relacionats amb el sistema d'encaix de la llosa de coberta.
L'existència addicional de forats i cubetes de varies mides, tant circulars com quadrangulars i rectangulars repartides per la plataforma rocosa, s'ha posat en relació amb el procés de producció del vi (ENRICH, 1992: 476), i en aquest cas caldria considerar dos moments temporals diferents tant d'ocupació com d'ús del lloc: un primer moment ocupat per la necròpolis, i un moment posterior on el lloc es reconvertiria en un punt de producció i transformació de productes agrícoles. Això implicaria també un canvi de propietat o bé un canvi cultural, ja que les amortitzacions de necròpolis durant l'Antiguitat s'acostumen a donar en aquests dos casos.
Les tombes excavades a la roca són típiques de moltes geografies peninsulars on es troben grans afloraments de pedra, i se solen datar genèricament entre els segles V/VI-IX/X, és a dir, entre el final de l'Antiguitat i l'inici de l'Edat Mitjana. Aquest és el marge temporal que cal atribuir a la necròpolis dels Seguers a manca d'una intervenció arqueològica (ara ja impossible de practicar atesa la pràctica destrucció dels nivells arqueològics) que en concreti la cronologia precisa. L'arc temporal i la problemàtica és la mateixa per a les estructures productives excavades a la roca que es localitzen en el mateix jaciment.

L'accés resulta fàcil només si es coneix el lloc, ja que no hi ha cap senyalització i les restes es troben molt emboscades.

Aquest jaciment arqueològic, del qual no se'n tenia cap constància històrica ni documental prèvia, va ser identificat durant febrer de 1978 per membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada. No hi ha notícia de la recollida de materials arqueològics superficials.

-ENRICH HOJA, Jordi; ENRICH HOJA, Joan (1986-89): 'Tres conjunts d'habitacle alto-medieval a l'Alta Segarra (Anoia-Bages, Barcelona)', Empúries, 48-50, p. 300-310.
-ENRICH HOJA, Jordi (1992): 'Habitacles, ermitatges i necròpolis de Seguers', Catalunya Romànica XIX. EL Penedès, l'Anoia, Enciclopèdia Catalana, Barcelona, p. 475-476.
-SALES CARBONELL, Jordina (1993-94): 'Tombes i necròpolis isolades a la comarca de l'Anoia', Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia, 14-15, p. 317-336.
-ENRICH HOJA, Jordi; SALES CARBONELL, Jordina; ENRICH HOJA, Joan (2003): 'Les necròpolis tardoantigues i altmedievals a l'Anoia: els rituals d'enterrament i les seves pautes i models d'interrelació a l'espai rural', II Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya, ACRAM, Sant Cugat del Vallès, p. 662-673.
-ENRICH HOJA, Jordi; SALES CARBONELL, Jordina (2015): 'La comarca de l'Anoia entre l'Antiguitat Tardana i l'Alta Edat Mitjana. Poblament, organització territorial i algunes qüestions pendents', Actes de les II Jornades d'Arqueologia de la Catalunya Central, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Barcelona, p. 23-42.