Gravat rupestre prop carretera Igualada-Els Prats de Rei Els Prats de Rei

Anoia
La Casa Vella
En uns afloraments rocosos rodejats de camps de conreu, a uns 30 m d'un camí rural.
740

Coordenades:

41.69233
1.58012
381843
4616591
08170-20
Patrimoni immoble
Jaciment arqueològic
Modern
XVII
Dolent
La roca es troba en un estat d'erosió molt fort.
Legal
  • BCIN
  • National Monument Record
  • Assentament (jaciment)
BCIN (Llei 16/1985 LPHE); Llei 9/1993 LPCC
Sí, CC.AA 7622
Fàcil
Sense ús
Privada
08169A013000150000IT
Jordina Sales Carbonell

Entre les masies de can Passada i can Mates, al costat d'uns camps de conreu que reben el nom de 'La Casa Vella' afloren unes roques sorrenques des de les quals es té un gran domini visual del territori. A la superfície d'una d'aquestes roques s'hi conserva un gravat incís amb poca profunditat, consistent en una línia recta d'uns 80 cm de llarg coronada per una voluta d'uns 20 cm que es tanca sobre la mateixa línia. Al final, la voluta és tallada per una línia tot dibuixant una petita creu. Enmig de la recta, gairebé ja tocant a la corba s'hi va gravar una figura oval. A l'altre extrem de la línia recta, s'hi dibuixa un triangle sense la línia de la base. Un cop analitzades les línies del grafit, la possibilitat interpretativa més plausible és que es tracti de la representació d'un bàcul pastoral, és a dir, d'un bastó d'autoritat episcopal. Una simple comparativa visual amb un bàcul tradicional ajuda a entendre aquesta interpretació d'una manera inequívoca. Ara bé, cal assenyalar que el disseny bàsic entre els bàculs medievals i moderns no ha variat en essència, així que es fa molt difícil establir una cronologia precisa per a aquest grafit només a partir de l'estil de la representació. Ara bé, si la hipòtesi del bàcul és correcta, es podria pensar que aquest gravat feia la funció de límit d'una jurisdicció episcopal, i de fet les dades històriques disponibles en relació a les jurisdiccions episcopals modernes i els litigis que se'n derivaren i que afectaren el terme de Prats de Rei no s'oposen en absolut a aquesta interpretació i ajuden a entendre la presència d'aquest estrany element enmig del paisatge.

La creació del bisbat de Solsona l'any 1593 va ser una maniobra de Felip II per barrar el pas a les influències dels protestants francesos. Aquest nou bisbat originà un llarg litigi (viu fins 1621) respecte a les jurisdiccions territorials dels bisbats ja existents (Vic i Urgell), que veien perdre part de les seves parròquies. Inicialment Els Prats de Rei, que històricament pertanyia a Vic, va quedar dins la nova seu de Solsona, però més tard s'arribà a una concòrdia i el bisbe de Solsona va renunciar al deganat de Prats de Rei. Molt probablement el gravat descrit es va realitzar dins aquest context de definició i redefinició dels límits episcopals, i per tant caldria datar-lo entre finals del segle XVI i inicis del XVII. El bàcul pastoral, símbol de l'autoritat episcopal i en alguns casos també abacial, s'empra a la Península Ibèrica com a mínim des del segle VII, segons es desprèn del testimoni d'Isidor de Sevilla, però les figures o icones a la voluta (com la creu de l'exemplar que es descriu) no es comencen a incorporar fins el segle XII. Aquest gravat, del qual no se'n té cap constància històrica ni documental prèvia, va ser identificat durant maig de 1980 per membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada. No hi ha notícia de la recollida de materials arqueològics superficials als voltants de l'element.

-ENRICH HOJA, J. (1985): 'Gravat ruestre prop carretera Igualada-Els Prats de Rei', Els Prats de Rei (Anoia). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. -http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0063520.xml