Entre les masies de can Passada i can Mates, al costat d'uns camps de conreu que reben el nom de 'La Casa Vella' afloren unes roques sorrenques des de les quals es té un gran domini visual del territori. A la superfície d'una d'aquestes roques s'hi conserva un gravat incís amb poca profunditat, consistent en una línia recta d'uns 80 cm de llarg coronada per una voluta d'uns 20 cm que es tanca sobre la mateixa línia. Al final, la voluta és tallada per una línia tot dibuixant una petita creu. Enmig de la recta, gairebé ja tocant a la corba s'hi va gravar una figura oval. A l'altre extrem de la línia recta, s'hi dibuixa un triangle sense la línia de la base. Un cop analitzades les línies del grafit, la possibilitat interpretativa més plausible és que es tracti de la representació d'un bàcul pastoral, és a dir, d'un bastó d'autoritat episcopal. Una simple comparativa visual amb un bàcul tradicional ajuda a entendre aquesta interpretació d'una manera inequívoca. Ara bé, cal assenyalar que el disseny bàsic entre els bàculs medievals i moderns no ha variat en essència, així que es fa molt difícil establir una cronologia precisa per a aquest grafit només a partir de l'estil de la representació. Ara bé, si la hipòtesi del bàcul és correcta, es podria pensar que aquest gravat feia la funció de límit d'una jurisdicció episcopal, i de fet les dades històriques disponibles en relació a les jurisdiccions episcopals modernes i els litigis que se'n derivaren i que afectaren el terme de Prats de Rei no s'oposen en absolut a aquesta interpretació i ajuden a entendre la presència d'aquest estrany element enmig del paisatge.
