Molí del Vilaró

Gaià

El mas de Vilaró és d'origen medieval i es troba documentat ja l'any 1237. No hi ha notícies, però, de quan es va construir el molí, i no es pot descartar que fos també d'època medieval. Aquest molí ja consta en el capbreu del castell de Gaià de 1692-93. Llavors l'hereu del mas Vilaró era Esteve Ferrer i Vilaró i ja tenia com a possessió, a més del mas, el molí de Vilaró. En aquest document es fa constar que la casa pagava censos als canonges de Vic i una tassa d'aigua per al molí. En el Registre de la Riquesa de 1883 es fa constar que el mas Vilaró tenia tres masos secundaris, però ja no s'esmenta el molí.
Cap a finals de segle XIX el molí va ser modernitzat per Josep Sobré, que era un joier de Sallent que després va emigrar cap a l'Argentina. En el molí hi van viure el seu germà, Jaume Sobré, i la seva família durant uns anys. Posteriorment els moliners van ser la família de Ton Capdevila Bartoló i la seva muller Montserrat Subirana Casas, que s'hi van instal·lar el 1932. Aleshores el molí era propietat de Maria Vilà. Coneixem força detalls de la vida al molí d'aquesta família, que es recullen en el llibre "Gaià, t'estimo" (PARERA, 2016: 156). El pare feia de moliner i la mare anava a treballar de teixidora a la colònia Vidal. També tenien bestiar, un hort, una vinya i camps. S'explica que quan la gent anava a portar el gra a moldre es solien esperar per poder-se endur el gra mòlt. El preu estipulat era un picotí per quartera, equivalent a un 2 %, ja fos en gra o farina. També s'hi escairava blat, sobretot a la postguerra, quan l'arròs escassejava. De tant en tant els moliners rebien la visita d'inspectors que els precintaven les moles uns quants dies. Sembla que al darrera hi havia els interessos de les grans farineres.
A la dècada de 1930 es va construir al seu costat l'anomenat Pont del Molí del Vilaró, sufragat pels diferents veïns de la zona. El feien servir els que feien el camí cap a Puig-reig, venint del Vilaró i de Sant Esteve de Vilaramó.
Cap al 1943 es va instal·lar un generador d'electricitat que es nodria amb el mateix salt d'aigua del molí. Això va permetre tenir llum a la casa i, si hi havia molta feina acumulada, poder moldre de nit. El 13 de gener de 1945 en el molí es va perpetrar un atemptat amb explosió d'una càrrega de dinamita que va ensorrar mitja casa. No hi va haver víctimes però la família va haver de marxar. Després van tornar al molí entre 1950 i 1954, i finalment van marxar a Santpedor. En un principi s'havia pensat que l'atemptat havia estat cosa dels maquis, però més tard es van poder lligar caps i s'arribà a identificar l'autor dels fets (que havia cobrat per la feina 500 pessetes) i també la persona que hi havia al darrera: un negociant de Puig-reig que tenia molins i s'havia enriquit en el temps de l'estraperlo. D'aquest cas se'n va parlar molt i fins i tot els fets van ser reconstruïts per la Guàrdia Civil i van arribar a judici, però no hi va haver cap condemnat. L'autor de l'atemptat havia mort a trets del sometent en circumstàncies força dubtoses i, tal com hem dit, hi havia persones influents implicades.
Després dels últims moliners la casa ha canviat de propietaris diverses vegades. Actualment està restaurada i s'utilitza com a segona residència.