El nucli de Galera va sorgir a finals del segle XVIII com una mena de colònia agrícola impulsada per Francesc d'Assís Delàs i Silvestre, baró de Vilagaià, el qual va facilitar en aquest indret l'establiment a uns 25 colons. Francesc estava casat amb Mariana Taurinyà Llaudes, filla de Josep Taurinyà Aspres, de Ripoll. Se sap que el nucli de Galera tenia diverses eres distribuïdes a l'entorn del grup de cases, de manera que formaven una especie de zona comunitària d'uns 25 metres d'amplada que, a més, complia una funció de prevenció d'incendis forestals. A les eres es batia per torns, i l'ordre l'establia l'anomenat distribuidor, que solia ser un dels vells del poble. Així mateix, també hi havia la figura del col·lector, que era l'encarregat de fer les particions i prendre la part corresponent al baró. Entorn del 1910 es va decidir fer una era més gran on s'hi pogués instal·lar una màquina de batre que pogués utilitzar tothom, però no hi va haver acord per un conflicte de terrenys amb els de cal Lluís. La qüestió, que va enfrontar el baró de Vilagaià i els de cal Lluís, va acabar als tribunals amb una sentància final a favor del baró. A partir d'aleshores en aquesta nova era, coneguda com era del comú, cada any s'hi feia venir una màquina de batre. A conseqüència del conflicte el baró va voler escarmentar els de cal Lluís, que van ser els únics que no podien batre a la nova era. A més, s'hi va reservar un tros al mig per cobrar les parts que li corresponien a ell. El primer any els de cal Lluís van intentar batre a la nova era, però els altres veïns, molestos perquè el plet havia fet endarrerir les obres, li tiraven les garbes al seu camp de baix. En contrapartida l'any 1921 els de cal Lluís van fer enrajolar l'era on sempre havien batut, actualment coneguda com l'era de cal Lluís, i hi van construir una barraca per la màquina de ventar, tot i que aquell terreny sempre havia estat comunitari.
