Assentament d'època ibero-romana que es coneix tan sols per la troballa de ceràmica superficial tot i que, tal vegada, es podria associar a estructures constructives. Es troba en uns camps emplaçats a la riba dreta de la vall formada pel riu Cornet. Uns 300 m al nord hi ha el mas conegut com Menalvens o Manubens, avui en ruïna. També molt a prop (uns 300 m al nord-est) hi ha un turonet força dominant i estratègic on antigament hi havia quatre masos, dels quals avui només queden cal Pons i cal Salomons. A l'indret indicat on hi ha el jaciment l'estudiós Josep M. Badia hi ha recollit fragments de ceràmica i material ibèric i romà; entre d'altres, tègula i ceràmica sigil·lada clara. Per les característiques del lloc és versemblant suposar que el nucli amb un possible habitatge antic podria situar-se en el turó on hi ha cal Pons i cal Salomons, mentre que el lloc on s'hi ha recollit la ceràmica antiga podria ser tan sols un nucli secundari o una derivació. A la zona de cal Pons i cal Salomons no s'hi ha detectat ceràmica antiga però, en canvi, rere la casa de cal Salomons hi ha els fonaments d'una construcció anterior al mas. Es tracta d'uns murs força sòlids que semblen transcórrer per sota l'edificació del mas. No es pot descartar que es tracti de les restes de l'assentament antic. Per tant, és important tenir present la vinculació entre aquests diferents nuclis a l'hora d'interpretar el jaciment, el qual sembla correspondre a un assentament pagès d'epoca ibèrica que hauria evolucionat cap a una possible vil·la romana. Un altre element important és que per aquesta vall hi passava l'anomenat camí saliner, que comunicava Vic amb Cardona. L'existència d'aquest jaciment dóna peu a pensar que aquesta via de comunicació podria tenir també un origen antic.
