Antigament la Festa Major de Gaià se celebrava per la Mare de Déu d'Agost, però es va canviar al setembre perquè coincidia amb altres festes majors properes. Entre 1955 i 1960 aproximadament la festa durava des de dissabte a la tarda fins dilluns. El dissabte a la tarda solien fer ball amb acordió. El diumenge al matí, a primera hora, hi havia missa i, al migdia, missa solemne, que era cantada. El diumenge a la tarda hi havia partit de futbol i ball amb orquestra. El ball es feia a la plaça de Gaià, que s'engalanava amb boixos i es deixava lliure al mig per ballar. Per entrar-hi es feia pagar una entrada. Tot i que algunes de les activitats eren de pagament, per acabar de sufragar les despeses els anomenats socis de la festa major havien de fer una aportació. L'any 1942, per exemple, els socis eren vuit, i els va tocar pagar 19,13 pessetes per cap.
Durant uns anís es va fer una activitat que consistia en una mena tir al conill. A l'era de la casa del Prat els conills eren estacats, i aquell que n'encertava un amb un cop de roc se'l podia emportar. Durant deu anís també es va fer una trobada d'acordionistes que va tenir molt èxit. Segons sembla, entre 1960 i 1964 la festa major no es va fer perquè havia marxat molta gent de Gaià a viure a fora. Els anís posteriors els principal encarregat d'organitzar les activitats, tan religioses com festives, era una capellà jove que s'havia fet càrrec de la parròquia el 1965, mossèn Pere Casas. El programa de 1968, per exemple, era el següent: després de la missa solemne de les 11 del matí, jocs de cucanya, carreres de sacs, trencar l'olla, pallassos, recital de poesies catalanes, anècdotes i acudits per riure i, finalment, un concert, a càrrec de la capella de música de l'Ametlla de Merola (LLUCH, 2017).
