Festa Major de Gaià
Gaià

    Bages
    Plaça de l'Ajuntament,
    Emplaçament
    Carretera de Prats de Lluçanès (BV-4401), km. 5
    480

    Coordenades:

    41.91614
    1.9255
    410895
    4641024
    Número de fitxa
    08090 - 158
    Patrimoni immaterial
    Tipologia
    Manifestació festiva
    Contemporani
    Segle
    XIX-XXI
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Obert
    Lúdic
    Titularitat
    Pública
    Autoria de la fitxa
    Jordi Piñero Subirana

    La festa major de Gaià es celebra el primer cap de setmana de setembre, coincidint aproximadament amb la Marededéu de setembre. Actualment la festa comença el dissabte al vespre amb un ball i segueix tot el diumenge. Al migdia es fa la missa, que és el lloc de reunió dels veïns del poble i de l'entorn. A la tarda s'organitzen jocs per a la mainada. Des de 2010 s'organitza l'anomenada Fira Gaià: un mercat d'antiguitats, artesania i col·leccionisme que té lloc a l'era de Gaià, davant l'Ajuntament. Finalment, com a cloenda de la festa hi ha un animat ball de diumenge al vespre.

    Autor de les fotografies: Josep Matamala Pons

    Antigament la Festa Major de Gaià se celebrava per la Mare de Déu d'Agost, però es va canviar al setembre perquè coincidia amb altres festes majors properes. Entre 1955 i 1960 aproximadament la festa durava des de dissabte a la tarda fins dilluns. El dissabte a la tarda solien fer ball amb acordió. El diumenge al matí, a primera hora, hi havia missa i, al migdia, missa solemne, que era cantada. El diumenge a la tarda hi havia partit de futbol i ball amb orquestra. El ball es feia a la plaça de Gaià, que s'engalanava amb boixos i es deixava lliure al mig per ballar. Per entrar-hi es feia pagar una entrada. Tot i que algunes de les activitats eren de pagament, per acabar de sufragar les despeses els anomenats socis de la festa major havien de fer una aportació. L'any 1942, per exemple, els socis eren vuit, i els va tocar pagar 19,13 pessetes per cap.
    Durant uns anís es va fer una activitat que consistia en una mena tir al conill. A l'era de la casa del Prat els conills eren estacats, i aquell que n'encertava un amb un cop de roc se'l podia emportar. Durant deu anís també es va fer una trobada d'acordionistes que va tenir molt èxit. Segons sembla, entre 1960 i 1964 la festa major no es va fer perquè havia marxat molta gent de Gaià a viure a fora. Els anís posteriors els principal encarregat d'organitzar les activitats, tan religioses com festives, era una capellà jove que s'havia fet càrrec de la parròquia el 1965, mossèn Pere Casas. El programa de 1968, per exemple, era el següent: després de la missa solemne de les 11 del matí, jocs de cucanya, carreres de sacs, trencar l'olla, pallassos, recital de poesies catalanes, anècdotes i acudits per riure i, finalment, un concert, a càrrec de la capella de música de l'Ametlla de Merola (LLUCH, 2017).

    FONT, Montse (2016). "Relacions socials i festes", Gaià, t'estimo. Reviu Gaià, Grup de Recerca, Gaià, p. 232-234.
    LLUCH, Miquel M. (2017). Gaià 6. Itineraris d'un rector rural (treball inèdit).
    Web oficial de l'Ajuntament de Gaià: http://www.gaia.cat/el-municipi/tradicions-i-festes.php