Taula del Joc
Gaià

    Bages
    Sector sud-est del terme de Gaià
    Emplaçament
    Des de can Serra Nou camí direcció E i després S fins al camí que ressegueix la carena, i 200 m oest
    604

    Coordenades:

    41.90492
    1.95279
    413143
    4639750
    Número de fitxa
    08090 - 156
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Jaciment arqueològic
    Prehistòric
    Edats dels Metalls
    Segle
    Desconegut
    Estat de conservació
    Regular
    Estat de conservació desconegut
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Difícil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    08089A010000260000YO
    Autoria de la fitxa
    Jordi Piñero Subirana

    Pedra que, tal vegada, hauria pogut format part d'un antic megàlit. És un bloc de dimensions considerables que ha estat col·locat al cim d'un turonet sobre unes pedres que el sostenen. Té una forma irregular i mesura 2,50 per 1,70 m. La seva funció o utilitat és desconeguda, però podria tractar-se de les restes d'un megàlit, tal vegada la coberta d'un dolmen, tot i que és una possibilitat força dubtosa. Per la forma de la pedra es pot descartar un menhir. Si es tractés d'un dolmen es troben a faltar la resta de pedres que conformarien la cambra. Així mateix, l'emplaçament actual no encaixa gaire amb el d'un megàlit, ja que no s'hi observen indicis de la resta d'elements que solen caracteritzar-los. En definitiva, està clar que aquesta pedra, sigui quin sigui el seu origen, ha estat moguda i traslladada de lloc intencionadament, però els motius pels quals això s'ha fet ens són desconeguts.
    L'emplaçament és força especial, ja que es troba al punt més elevat (de 604 m d'altitud) d'un serrat que ocupa part del sud-est del terme de Gaià i que serveix com a línia divisòria amb el terme municipal de Sallent. Si no fos per la vegetació, el lloc tindria excel·lents vistes cap al nord; és a dir, sobre la vall del riu Cornet, on hi ha els masos de cal Pons, cal Serra i altres. Possiblement per aquesta raó, l'enigmàtica pedra ha donat peu a una curiosa llegenda o tradició popular. Es diu que servia com a taula de joc on es reunien els diferents propietaris de la zona, el del Soler de Lloberes (que és el mas principal) junt amb d'altres de l'entorn. Des d'aquest lloc privilegiat, amb vistes dels diferents masos, els propietaris tenien el costum de jugar-se les seves terres.
    Sigui com sigui, el que es pot afirmar és que els diferents masos d'aquest sector han estat tradicionalment objecte de moltes operacions de compra-venda, fet que ha acabat conformant un territori amb una multiplicitat de petites propietats. Tal vegada aquest fet pot ajudar a entendre el transfons que hi ha darrera la llegenda. En publicacions científiques també se l'anomena la Pedra dels Sacrificis.

    Informació facilitada per Josep M. Badia

    BADIA, Josep M i altres (2016). "Patrimoni cultural". Gaià, t'estimo. Reviu Gaià, Grup de Recerca, Gaià, p. 51, 170.