Mas Ram Tiana

Maresme
Camí de Can Guinard
Sud del Turó de l'Arbret

Coordenades:

41.47719
2.24697
437128
4592006
08282-120
Patrimoni immoble
Jaciment arqueològic
Romà
Dolent
Parcialment destruït
Inexistent
CCAA 19607
Fàcil
Residencial
Privada
08282A00900027
Àlvar Sáez Puig

Lloc d'habitació amb estructures. Jaciment d'època romana documentat a partir de la troballa d'estructures pertanyents, segons Cuyàs a una vil·la romana. Segons Prevosti, el 1981, s'observaven restes de parets i paviments d'època romana força conservats als terrenys de la finca, que l'autora atribuïa, en aquell moment, a les restes a dues vil·les romanes.
Durant la prospecció efectuada el 2008, amb motiu de la revisió de la carta arqueològica, s'observà dins el camí d'accés al mas, al marge dret i gairebé al final del camí, la presència de restes de paviments d'opus signinum seccionats en fer el camí. Les restes queden cobertes per una capa de terra d'aproximadament 2 m. de potència, sobre de les quals es troben el mas Badagrés i unes pistes de tennis. Es possible que es tracti d'un dels paviments descrits per Prevosti. Es tractaria doncs, de les restes estructurals d'una possible villae romana, sense poder concretar quina seria la funcionalitat concreta d'aquestes. Donada l'absència de material relacionat amb les estructures no és possible acotar més acuradament la seva adscripció cronològica.
Les estructures visibles es troben en un estat de conservació precari i donada la ubicació de les restes al tall del camí i sense cap mena de protecció, és probable que pateixin un deteriorament futur irreverssible.

El mas Ram es troba a la cruïlla del Camí Vell dels Francesos amb la carretera de Badalona a Sant Fost de Campsentelles, B-500, al sud del turó de l'Arbret. S'hi accedeix pel camí de Can Guinard, dins el qual, a pocs metres hi ha un trencant a mà dreta pel qual s'accedeix als terrenys del mas. Es tracta d'una explotació dedicada al conreu de plantes ornamentals.

Des de Romà ( -218 / 476 ). Josep Maria Padrós Cuyàs, conservador del Museu Municipal de Badalona l'any 1961, situa el nucli romà de Tiana a l'interior del triangle format per can Moncerdà, can Fàbregas i ca'ls Frares en l'estudi més seriós que s'ha efectuat sobre aquest tema. Concretament, entre ca l'Andreu i can Fàbregas s'han trobat vestigis d'una vil·la prou important per transmetre el seu nom a l'actual Tiana.
Cal destacar les restes d'una vil·la romana a can Sent-romà , una de les vil·les més ben estudiades del Maresme.
Anteriorment a l'època romana, les terres de Tiana estaven ocupades pels laietans. El seu territori comprenia aproximadament la costa des del Llobregat al Tordera, i per l'interior les planes del Vallès fins a Montserrat. De l'època dels ibers s'han trobat restes a Montgat, concretament al seu turó.
De més antic, ja en la prehistòria, tenim a Tiana el dolmen situat a Castellruf, a la Conreria, proper al poblat iber.
Dels primers contactes comercials amb els grecs neixen els primers Nou Pins, que servien com a identificador pels vaixells que s'acostaven pel litoral.
Ja en temps de la colonització romana s'estabilitza l'assentament humà, ja que la situació geogràfica de Tiana potencia l'establiment de vil·les a resguard dels vents del nord, amb abundància d'aigua i suficientment allunyat del mar, per prevenir-se per a la defensa de les invasions.
La resta de vil·les romanes, no tant importants, exceptuant la de Can Sentromà ens indiquen una certa densificació cap als segles III i IV d.C., i avui es comprova com hi ha un conjunt de masies algunes datades del s.XIII (les Pinyasseres, Can Montcerdà, Can Vilà, Can Guinart) amb fonaments i parets romanes de les quals s'ha perdut l'origen, a causa del despoblament que es va produir amb les invasions bàrbares, amb revoltes l'any 415 de poca consideració, i sarraïnes.

ESTRADA, J. ( 1969 ). Vías y poblamiento romanos en el territorio del área metropolitana de Barcelona.
PREVOSTI, M. (1981). Cronologia i Poblament a l'àrea rural de Baetulo. http://www.tiana.cat/coneix-tiana/historia/la-tiana-romana/ Ajuntament de Tiana (2002). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Tiana. Vol. 3. Tiana.