Turó Seriol
Tiana

    Maresme
    Turó Seriol
    Emplaçament
    Turó Seriol

    Coordenades:

    41.47158
    2.26154
    438339
    4591372
    Número de fitxa
    08282 - 119
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Jaciment arqueològic
    Romà
    Estat de conservació
    Dolent
    Desaparició pel cross de cotxes i motos
    Protecció
    Inexistent
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    CCAA 14602
    Accés
    Fàcil
    Científic
    Titularitat
    Pública
    Ajuntament de Tiana
    Autoria de la fitxa
    Àlvar Sáez Puig

    Es tracta d'un jaciment romà documentat arrel de les troballes que efectuà Gaietà Soler, el 1890, assenyalant-hi la presència de paviments romans a la part baixa de la falda del turó.

    Amb posterioritat alguns estudiosos de Badalona van fer una petita excavació en aquest camp fruit de les quals s'exhumaren gran quantitat de ceràmiques romanes i es documentaren parets i un paviment d'opus testaceum. Finalment, l'estiu del 1967 s'efectuaren 6 sondejos que posaren al descobert un recinte de 6 m. de costat i dos dipòsits d'opus testaceum comunicats entre sí destinats a contenir líquids.

    Donades les troballes sembla evident que es tracta d'estructures pertanyents a la pars rustica d'una villae situada a uns 2 quilòmetres de Baetulo. La tipologia dels materials apareguts atorga una cronologia per l'assentament que va de finals del segle I dC. a finals del segle II dC.

    Durant la prospecció efectuada el 2008, amb motiu de la revisió de la carta arqueològica no s'han constatat la presència de restes estructurals ni materials a la zona. És molt probable que el jaciment hagi desaparegut totalment per l'ús del camp de cross.

    Lloc d'habitació amb estructures conservades de vil·la. S'accedeix al turó mitjançant la B-20, on cal sortir per la sortida 23 i arribar a una cruïlla on cal trencar cap a l'esquerra travessant l'autopista. Seguidament cal entrar en unes instal·lacions a mà esquerra, que tenen al seu darrere el camí d'accés al turó. Es tracta d'una elevació ocupada per erms i zona boscosa a la part superior. Actualment la zona està ocupada per un circuit de cross on cotxes i motos practiquen habitualment.

    Des de Romà Alt Imperi ( 50 / 192 ). Josep Maria Padrós Cuyàs, conservador del Museu Municipal de Badalona l'any 1961, situa el nucli romà de Tiana a l'interior del triangle format per can Moncerdà, can Fàbregas i ca'ls Frares en l'estudi més seriós que s'ha efectuat sobre aquest tema. Concretament, entre ca l'Andreu i can Fàbregas s'han trobat vestigis d'una vil·la prou important per transmetre el seu nom a l'actual Tiana.
    Cal destacar les restes d'una vil·la romana a can Sent-romà , una de les vil·les més ben estudiades del Maresme.
    Anteriorment a l'època romana, les terres de Tiana estaven ocupades pels laietans. El seu territori comprenia aproximadament la costa des del Llobregat al Tordera, i per l'interior les planes del Vallès fins a Montserrat. De l'època dels ibers s'han trobat restes a Montgat, concretament al seu turó.
    De més antic, ja en la prehistòria, tenim a Tiana el dolmen situat a Castellruf, a la Conreria, proper al poblat iber.
    Dels primers contactes comercials amb els grecs neixen els primers Nou Pins, que servien com a identificador pels vaixells que s'acostaven pel litoral.
    Ja en temps de la colonització romana s'estabilitza l'assentament humà, ja que la situació geogràfica de Tiana potencia l'establiment de vil·les a resguard dels vents del nord, amb abundància d'aigua i suficientment allunyat del mar, per prevenir-se per a la defensa de les invasions.
    La resta de vil·les romanes, no tant importants, exceptuant la de Can Sentromà ens indiquen una certa densificació cap als segles III i IV d.C., i avui es comprova com hi ha un conjunt de masies algunes datades del s.XIII (les Pinyasseres, Can Montcerdà, Can Vilà, Can Guinart) amb fonaments i parets romanes de les quals s'ha perdut l'origen, a causa del despoblament que es va produir amb les invasions bàrbares, amb revoltes l'any 415 de poca consideració, i sarraïnes.

    CUYÀS, J.M. (1976). Historia de Badalona.
    FONT I CUSSÓ, J. (1958 ). Butlletí de l'Agrupació Excursionista de Badalona.
    GUITART DURAN, J.M. (1969 ). Amistat.
    SOLER, G. (1890). Badalona. Monografia historico-arqueológica. http://www.tiana.cat/coneix-tiana/historia/la-tiana-romana/ Ajuntament de Tiana (2002). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Tiana. Vol. 3. Tiana.