Les Flors Tiana
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Lloc d'habitació amb estructures conservades de vil·la. Jaciment romà documentat en base a les troballes -diverses parets i material ceràmic- fetes en fer rebaixos a la zona. La primera notícia del jaciment, d'Estrada (1969), identifica aquest com una vil·la romano-imperial. Cuyàs també el cita (1977), dient que està pràcticament destruït per una urbanització -la urbanització de Mas Ram-.
Donades les característiques de les troballes, es pot parlar de la hipotètica existència, en aquest indret, d'un establiment rural d'explotació agropecuària d'època romana, tipus vilae. Del material exhumat, hi ha una petita proporció de ceràmica ibèrica i campaniana A que indicarien l'origen de l'establiment al segle I aC. Hi ha força material que es pot atribuir també al segle I i II dC, fet que testimoniaria el moment de funcionament més important de l'assentament. Finalment es recollí una petita proporció de ceràmiques tardanes que demostren el declivi i la pervivència fins aquell moment, que es dataria a època baix imperial.
Durant la prospecció efectuada el 2008, amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica de la comarca, no es detectaren estructures ni materials ceràmics en superfície. La urbanització intensa de la part superior dels terrenys -zona del Sacrifici d'Abraham- per part del urbanització Mas Ram, suposà la destrucció de gran part del jaciment.
Aquest jaciment queda ubicat al marge esquerra de la riera de Montalegre, a la part baixa de la falda del turó de l'Home. S'hi arriba des des Can Sentromà prenen direcció sud -cap al mar- o des del mas Ram, en direcció nord. Es tracta d'uns terrenys aterrassats coberts amb hivernacles dedicats al conreu de plantes ornamentals.
Història
Des de Romà República fins a Romà Baix Imperi ( -100 / 476 ). Josep Maria Padrós Cuyàs, conservador del Museu Municipal de Badalona l'any 1961, situa el nucli romà de Tiana a l'interior del triangle format per can Moncerdà, can Fàbregas i ca'ls Frares en l'estudi més seriós que s'ha efectuat sobre aquest tema. Concretament, entre ca l'Andreu i can Fàbregas s'han trobat vestigis d'una vil·la prou important per transmetre el seu nom a l'actual Tiana.
Cal destacar les restes d'una vil·la romana a can Sent-romà , una de les vil·les més ben estudiades del Maresme.
Anteriorment a l'època romana, les terres de Tiana estaven ocupades pels laietans. El seu territori comprenia aproximadament la costa des del Llobregat al Tordera, i per l'interior les planes del Vallès fins a Montserrat. De l'època dels ibers s'han trobat restes a Montgat, concretament al seu turó.
De més antic, ja en la prehistòria, tenim a Tiana el dolmen situat a Castellruf, a la Conreria, proper al poblat iber.
Dels primers contactes comercials amb els grecs neixen els primers Nou Pins, que servien com a identificador pels vaixells que s'acostaven pel litoral.
Ja en temps de la colonització romana s'estabilitza l'assentament humà, ja que la situació geogràfica de Tiana potencia l'establiment de vil·les a resguard dels vents del nord, amb abundància d'aigua i suficientment allunyat del mar, per prevenir-se per a la defensa de les invasions.
La resta de vil·les romanes, no tant importants, exceptuant la de Can Sentromà ens indiquen una certa densificació cap als segles III i IV d.C., i avui es comprova com hi ha un conjunt de masies algunes datades del s.XIII (les Pinyasseres, Can Montcerdà, Can Vilà, Can Guinart) amb fonaments i parets romanes de les quals s'ha perdut l'origen, a causa del despoblament que es va produir amb les invasions bàrbares, amb revoltes l'any 415 de poca consideració, i sarraïnes.
Bibliografia
CUYÀS, J.M. (1976). Història de Badalona.
ESTRADA, J. (1969 ). Vías y poblamiento romanos en el territorio del área metropolitana de Barcelona.
PADRÓS, J.M. (1961). Como nació Tiana hace 2000 años.
PREVOSTI, M. (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural de Baetulo. http://www.tiana.cat/coneix-tiana/historia/la-tiana-romana/ Ajuntament de Tiana (2002). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Tiana. Vol. 3. Tiana.