Mas Oller Sant Martí de Centelles

Osona
L'Abella
Al Pla de l'Oller

Coordenades:

41.7569
2.24607
437324
4623060
08224-21
Patrimoni immoble
Edifici
Medieval
Modern
XII-XVIII
Regular
Part de les construccions annexes del mas es troben sense teulada.
Inexistent
Fàcil
Residencial
Privada
Ref. cad.: 50903DG3273S
Anna M. Gómez Bach

Conjunt d'edificacions que conformen un gran mas i un seguit d'estructures annexes. Aquest grup presenta una planta rectangular orientada d'est a oest formada per l'annexió de tres cossos edificats.
El mas original presenta una planta quadrada, amb diverses portes d'accés a les dues bandes i antics finestrals gòtics. La coberta és a doble vessant i de teula aràbiga i l'estructura es troba organitzada en planta baixa, primer pis i golfes. A la cara nord s'hi obren dues portes de punt rodó amb llinda de pedra roja de Tagamanent, ben treballada; també una balconada i dos finestrals, amb un arrebossat. Aquest espai actualment encara és habitat, funciona com a mas i hi ha masovers.
El cos mig és de factura més moderna, està format per diverses dependències i una balconada i gran part de la coberta es troba en runes.
El cos est, inicialment de planta rectangular i allargada, estava format per 10 finestres cobertes amb volta d'obra, una de les quals va ser convertida en porta i una altra en balconada. Aquesta estructura també ha perdut part de la coberta.

Col·lecció d'eines agrícoles i arades antigues que es troben disperses per l'entrada i dependències annexes.

Les primeres evidències històriques d'aquest mas es recullen en el conjunt de documents de la parròquia de Sant Pere de Valldeneu. En un fogatge del 1553 apareixen els noms de 14 famílies de la parròquia d'on es destaquen els noms de: Joana Valldeneu, Guillem Esglésies, Pere Joan Oller, Miquela Castellar Subirà i Elisabet Castellar Jussà. El moment de gran auge del mas fou en època moderna i coincideix amb un període de gran activitat humana a tota la zona i de gran activitat constructiva que va suposar una remodelació important de part de les estructures del mas. Les noves dependències es van ordenar seguint una disposició en horitzontal i cap a llevant.
Una datació aproximada del conjunt de les noves estructures, segurament destinades a magatzems, espais per al bestiar i les estances superiors com a pisos de jornalers seria al s. XVII o XVIII, moment de gran auge de la pagesia catalana. La documentació conservada a l'Arxiu Oller evidencia la gran activitat agrícola de la zona amb la contractació de jornalers que treballarien als camps i que viurien al mateix mas durant l'època de la collita. Actualment el mas pertany a la família Senties i la part original del mas és habitada com a masoveria per la família Rafel.

PLADEVALL, Antoni. (1955-1957). San Martín de Centelles, San Miguel Sesperxes y San Pedro de Bertí. a Ausa, n. XVIII. p. 357-372.
PLADEVALL, Antoni. (1962). Romiatge a Sant Martí de Centelles i Sant Miquel Sesperxes i Bertí. Vic.
PLADEVALL, Antoni. (1992). Orígens i formació del terme municipal de Sant Martí. Ajuntament de Sant Martí de Centelles.
SOLANS, Antoni. (1992). Notes i comentaris sobre Sant Martí de Centelles. Ajuntament de Sant Martí de Centelles.