Les Tallades
Vilanova de Sau
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Masia que disposa d'una planta baixa i dos pisos. La coberta és a doble vessant amb diverses inclinacions i amb una lluerna coberta a quatre vessants.
De la casa es poden diferenciar dos cossos adossats, tot i que degut a què el parament queda amagat sota l'arrebossat blanc amb que queda recoberta tota la casa, no es pot apreciar diferents moments constructius.
Al cos principal s'hi obre una porta de fusta amb finestres a banda i banda emmarcades en pedra. Al pis superior s'hi obren quatre finestres dues de petites dimensions, als laterals, i dues de majors dimensions a la part central. Al últim pis hi trobem un balcó amb dues obertures coronades amb arc rebaixat i emmarcades en pedra.
Al cos que s''adossa. Té una porta a un dels laterals de major dimensió i coberta per una barbacana a una vessant. Al damunt s'obre una finestra emmarcada en pedra. A la façana lateral també hi ha diverses finestres repartides al llarg de la paret i una portella. Al pis superior destaca una galeria separada per pilars de base quadrada i coberta per la mateixa teulada de l'edifici.
Al seu voltant hi ha zones enjardinades i diverses construccions i espais dedicats als usos actuals de la casa.
Actualment aquesta casa és utilitzada com a casa de colònies
Història
D'aquesta casa n'hi ha referències documentals des del segle XV a la documentació conservada a l'Arxiu Episcopal de Vic. Al segle XVII hi habitaven els masovers Aranu i els Duran. En aquest període hi ha múltiples referències als propietaris, hereus, pubills i masovers.
La masia es trobava sota la jurisdicció de Santa Maria de Vilanova i als fogatges de 1553 s'anomena com a estadant a Joan Tallades.
La finca fou adquirida per la família Crivilles d'Osormort l'any 1724 encara que l'habitatge continuà essent dels Tallades i dels masovers.
Al Nomenclàtor de 1860 la descriu com "Alqueria" "casa de labor" situada a 2km de l'ajuntament.
Tot i les referències documentals antigues l'estructura visible de la casa no sembla que pugui anar més enllà del segle XVIII.
Bibliografia
A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona.
A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Impremta de José Mª Ortiz, 1860.
ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit.
