Enric Carafí al seu article del programa de festa major de l'any 2004 descriu l'origen de la xemeneia. Aquesta és la segona xemeneia industrial del poble de Gelida i pertanyia a la coneguda popularment com "la fàbrica dels olis" situada prop de l'estació. En el seu moment la fàbrica va presentar un projecte d'ampliació i actualització d'instal·lacions, proposant l'enderroc de la xemeneia. La funció d'aquesta era, òbviament, expulsar els fums generats de l'extracció d'oli del granet del raïm, durant els anys 1920-30, per mitjà d'uns aparells amb moles de pedra. El producte resultant d'aquesta operació es coneixia com a "Lagrimol".
L'oli de llavors de raïm, un subproducte abundant de la vinificació, s'obté de les llavors del raïm i és ric en diversos àcids grassos com el linoleic, oleic, palmític, esteàric, linolènic i palmitoleic. Aporta una quantitat d'energia comparable a altres olis, amb uns 3.700 kilojoules per 100 grams. Destaca per la seva alta resistència a la calor, amb un punt de fum de 216 °C, que el fa ideal per a fregir. A més, gràcies al seu gust net i suau, és molt utilitzat en amanides i en la fabricació de certes margarines. En l'àmbit de la cosmètica, és apreciat per les seves propietats hidratants i és freqüent en productes de control de la humitat de la pell, així com en aromateràpia. Encara que l'oli conté antioxidants, la quantitat d'aquests pot ser menor depenent del mètode d'extracció, essent més concentrats en el vi negre. Estudis han mostrat que pot augmentar els nivells de colesterol "bo" (HDL) i reduir el "dolent" (LDL), oferint beneficis potencials per a la salut cardiovascular.
L'explotació era propietat de Francesc Font Mateu. L'Ajuntament i la propietat es van posar d'acord en preservar un tram de l'estructura en homenatge a part del passat industrial del poble. La Promotora Castelldefels es va fer càrrec de l'operació. El febrer de l'any 2004 ja estava preparada pel trasllat.
