Fàbrica dels Olis
Gelida

    Alt Penedès
    C/ Dels Paperers, 2 N2-6
    Emplaçament
    Prop de l'estació.

    Coordenades:

    41.44915203739
    1.8672358989716
    405382
    4589238
    Número de fitxa
    08091 - 391
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Conjunt arquitectònic
    Contemporani
    Noucentisme
    Segle
    XX
    Any
    1906
    Desconeguda
    Estat de conservació
    Dolent
    Els edificis estan en procés de degradació. Semblen en desús.
    Protecció
    Inexistent
    Inexistent
    Sòl de Protecció Especial de la Vinya (Pla territorial Metropolità de Barcelona, Pla Director Territorial de l’Alt Penedès)
    Accés
    Fàcil
    Productiu
    Titularitat
    Privada
    5591605DF0859S0001QU
    Autoria de la fitxa
    Martí Picas. INSITU SL

    Els edificis de la casa i la fàbrica dels Olis, situats prop de l'estació de Gelida, formen part d'un complex industrial d’una antiga fàbrica de la qual n’ha desaparegut l’element més característic, la xemeneia de fums. Aquesta xemeneia era la segona que existia al poble, després de l’encara present a la fàbrica Guarro – Casas.

    D'estil noucentista del principi del segle XX, aquests edificis de planta quadrada destaquen per la seva decoració detallada. Presenten finestres elegants amb cobertes amb cornisa i un pilaret de maó amb motius florals que decora la tanca d'entrada.

    Tot i que amb el temps han sofert degradacions i modificacions importants, encara conserven detalls originals com reixes de forja en les finestres i decoracions als marcs, i respiralls a la segona planta per una bona ventilació. Les cobertes planes amb cornises i baranes mantenen un aspecte elegant i funcional.

    En el seu moment la fàbrica va presentar un projecte d'ampliació i actualització d'instal·lacions, proposant l'enderroc de la xemeneia. La funció d'aquesta era, òbviament, expulsar els fums generats de l'extracció d'oli del granet del raïm, durant els anys 1920-30, per mitjà d'uns aparells amb moles de pedra. El producte resultant d'aquesta operació es coneixia com a "Lagrimol".

    L'oli de llavors de raïm, un subproducte abundant de la vinificació, s'obté de les llavors del raïm i és ric en diversos àcids grassos com el linoleic, oleic, palmític, esteàric, linolènic i palmitoleic. Aporta una quantitat d'energia comparable a altres olis, amb uns 3.700 kilojoules per 100 grams. Destaca per la seva alta resistència a la calor, amb un punt de fum de 216 °C, que el fa ideal per a fregir. A més, gràcies al seu gust net i suau, és molt utilitzat en amanides i en la fabricació de certes margarines. En l'àmbit de la cosmètica, és apreciat per les seves propietats hidratants i és freqüent en productes de control de la humitat de la pell, així com en aromateràpia. Encara que l'oli conté antioxidants, la quantitat d'aquests pot ser menor depenent del mètode d'extracció, essent més concentrats en el vi negre. Estudis han mostrat que pot augmentar els nivells de colesterol "bo" (HDL) i reduir el "dolent" (LDL), oferint beneficis potencials per a la salut cardiovascular.

    L'explotació era propietat de Francesc Font Mateu, fill del novel·lista barceloní i home de negocis Alexandre Font i Pla, qui el 1928 es construiria a l'indret de la Coma l'anomenat casal Font. L'Ajuntament i la propietat es van posar d'acord en preservar un tram de l'estructura en homenatge a part del passat industrial del poble.

    L’ús del castell com a pedrera des de la seva destrucció per la Guerra de Successió ha estat un procés habitual al poble davant de noves construccions. També va ser el cas d’un dels edificis de la Fàbrica dels Olis, on les restes de les torres van ser reconvertits a principis del segle XX (al voltant de l'any 1906) en el sòcol de l'antic bar de l'Estació, que també funcionava com a habitatge i fàbrica d'olis.

    CARAFÍ, Enric (2004). "Patrimoni Arquitectònic de Gelida: Clarors i Ombres". Programa Festa Major 2004. p 86.

    CARAFÍ, Enric (2005). "Patrimoni arquitectònic de Gelida: una de freda i una de calenta". Programa Festa Major 2005. pp. 83-85.

    CARAFÍ, Enric (2014). "Cultura més que mai". Programa Festa Major 2014, pp. 70-80.