La Granota Puig-reig

Berguedà
La Ganota
Sortida 75 de la C-16 (direcció sud), via de servei C16z

Coordenades:

41.92152
1.88289
407369
4641666
08175-289
Patrimoni immoble
Edifici
Popular
XVII-XX
Bo
Inexistent
Fàcil
Residencial
Privada
Ref. Cad.:08174A005000200000HQ
Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero

Conjunt format per dues cases situades de costat a la part final de la riera de Merola. Una correspon a l'antic hostal de la Granota, mentre que l'altra és un edifici posterior de vivendes rurals, probablement del segle XIX. La construcció de l'antic hostal ha estat substancialment reformada no fa gaires anys. Se n'han conservat parcialment la part baixa de les parets mestres, de maçoneria, amb algunes finestres antigues. La resta ha esta reconstruïda amb pedra i actualment és un edifici amb diferents cossos de planta irregular, amb un porxo davanter, situat en un pun on, antigament, hi havia estables i coberts de l'antic hostal.
L'altre casa ha mantingut les característiques constructives tradicionals. És una edificació força alta que acull diferents vivendes al seu interior. És de planta quadrada amb un seguit de coberts adossats a la part posterior. Esta situada en un desnivell del terreny, en una terrassa pròxima a la riera de Merola, i consta de planta baixa més tres pisos, amb coberta a doble vessant. La façana principal, que dóna al camí, té petits balcons a cada nivell. La resta d'obertures són fetes amb emmarcament de maó. La casa consta de diverses entrades i, a l'angle sud-oest té una base en forma de contrafort que apuntala el mur d'una alçada considerable.

Per aquest indret hi transcorria el camí ral de Manresa a Berga, el qual continuava, cap al nord, més per l'interior de la vall, per Merola, Farriols, Tresserra, Vilarrasa, el Lledó... L'any 1626 apareix documentat Gabriel Alsina com a hostaler de l'hostal que és "prop lo camí ral", i que probablement es refereix a l'Hostal de la Granota. El 1697 regentaven aquest hostal Joan Parcerisa i la seva muller Isabel. L'Hostal de la Granota continuava funcionant l'any 1776, quan n'eren propietari la família Riera, que també tenien l'Hostal Nou (avui hostal de Farriols). Aquest any hi va sojornar Francisco de Zamora, el qual va escriure: "Comimos en Caserras y después salimos de este pueblo para la Granota, encontrando algunos montes de carrascas y robles, hasta llegar al mesón de la Granota, que es, una venta infeliz".
Probablement al segle XIX es construí el segon edifici, destinat a acollir diverses famílies. Per la proximitat amb les colònies de cal Riera i l'Ametlla de Merola molts dels estadants que hi vivien treballaven a les fàbriques. A mitjan segle XX l'hostal ja no funcionava però encara hi havia una petita botigueta, regentada pels masovers. Entorn de 1990 els masovers van adquirir-ne la propietat i van fer-hi reformes.

AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa 5.06
SERRA, Rosa; MIRALDA, Jordi (1990). Merola, un poble. Associació Cultural Esplai; Comissió Caminada Popular, p. 36
ZAMORA, Francisco de. Diario de los Viajes hechos en Cataluña, Barcelona, 1973, p. 103. SERRA, Rosa. Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa 1982
SERRA, Rosa. Cal Riera, Consorci Parc Fluvial, sd.
FÍGOLS, Carles (2005). Els orígens de l'hostaleria al Berguedà, L'EROL núm.84.