La Coma de Sant Jaume
Moià
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Masia emmurallada entorn a un nucli central del s. XVII. Teulada a una vessant amb testers de fusta. El nucli principal és de planta rectangular de tres pisos més golfes de planta rectangular amb forma de torre. En el segon i tercer pis hi ha una galeria porxada amb quatre arcs carpanells (al segon), un d'ells tapiat i quatre de mig punt (al tercer) dos d'ells estan tapiats més un porxo. S'han anat agrupant diverses dependències de forma completament anàrquica com estables, femers i graners. Aquestes modificacions han canviat radicalment l'aspecte original del conjunt. En un dels coberts situats al sud-oest es pot observar encara el sistema de recollida d'aigua de la pluja amb restes de canonades de ceràmica que es dirigeixen a una piscina. A la façana de ponent s'observen dues llindes amb els anys inscrits: " 1620 i 1812 ".
Una de les pedres que formen la portalada de l'emmurallat de la banda sud-oest té motllura i la data 1864 amb una flor (margarida) intercalada al centre. A sota hi ha una altra data inscrita en la que es pot mig llegir : " 1950 ".
L'accés al conjunt es fa per una portalada amb doble columnata de maó situada a tramuntana.
A la banda sud, extramurs, hi ha un pou que encara esta en ús de maçoneria i amb estructura i corriola originals.
Disposa de corrent elèctric des de l'any 1914 abans que arribés al poble de Moià.
Té afegits del s. XX.
A l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya és denominada: La Coma.
Història
Les primeres notícies documentals d'aquest mas són del s. X vinculat a la capella de Sant Jaume propera al mas.
L'any 1970 es va construir una galeria a ponent per evitar un possible aterrament d'aquesta part de l'estructura. El Mas va ser ampliat a l'any 1950 i restaurat al 1970.
Bibliografia
Gamundi-Pallàs (1982); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona.
Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit
Ubals i Picanyol, D (2001); " Les Masies de Moià ". Pàg. 64. Moià.