Km 11,6 cta. Igualada - Santa Coloma de Queralt
Sant Martí de Tous

    Anoia
    Al Clot del Ciment. Al nord del nucli urbà.
    Emplaçament
    Carretera C-241 al Km 11,6 desviació d'un camí a la dreta
    682

    Coordenades:

    41.57134
    1.47866
    373162
    4603302
    Número de fitxa
    08226 - 142
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Jaciment arqueològic
    Edats dels Metalls
    Estat de conservació
    Regular
    Malmès per l'erosió
    Protecció
    Legal
    AIA. Catàleg bens a protegir POUM 2012
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    IPAC 7689
    Accés
    Fàcil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    08226A002000680000AB
    Autoria de la fitxa
    Núria Cabañas

    Jaciment descobert per membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, el 6 de febrer del 1983. Presència de lloses amb una disposició especial però que es fa difícil esbrinar la seva utilitat. En aquest indret i en un radi d'uns 10 m surten unes lloses escampades per l'esmentat pendent erosionat, així com fragments de ceràmica i algun fragment amorf de sílex. En un punt concret s'aprecià una llosa plana a terra i un parell en posició inclinada, que originàriament anirien verticals, ja que l'erosió les ha desplaçades totalment de la terra. És possible que aquesta estructura fos una cista de protecció d'una urna
    d'incineració, tot i que es fa una mica difícil assegurar-ho. La ceràmica que apareix són fragments d'una tapadora d'urna amb decoració incisa a l'extrem que mira a l'exterior. També alguns fragments amorfs decorats amb cordó imprès; dos fragments de paret amb una grossa
    llengüeta de subjecció horitzontal; dos fragments de fons plans i un fragment d'urna bitroncocònica entre d'altres. Amb la informació proporcionada pels materials, amb la visita al jaciment i per la situació en un pendent, les lloses soltes i concentrades i pel tipus de ceràmica, es podria afirmar hipotèticament que seria una necròpolis d'incineració, on l'urna amb les cendres seria dipositada en el centre d'una cista de protecció formada per una petita caixa de lloses, sense pseudotúmul, és a dir, sense l'estructura dels grups costaners de filiació Mailhaciana ni l'ambient tumular pròpiament dit, com els casos de la necròpolis de Torre Filella (Lleida) o la del Molà (Tarragona). Seria una variant entre ambdues modalitats, sense túmul, però amb una protecció a base de lloses de pedra que envoltarien l'urna, que aniria coberta amb una tapadora de ceràmica. La seva cronologia o etapa cultural es podria situar en un Bronze Final. Durant la revisió de de la Carta l'any 1991, els arqueòlegs observaren que les lloses havien estat dispersades o utilitzades per altres finalitats.

    El material es troba dipositat al Museu Comarcal de l'Anoia / Núms. de referència: M-181 i M-201.
    Foto: Angels Pujol SPAL (2016: pag.102-103 ) i IPAC

    Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Sant Martí de Tous. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.
    PUJOL, A. (2016). Sant Martí de Tous. Revisió de l'inventari arqueològic i estudi del poblament des de la Prehistòria fins a l'Edat Mitjana. Diputació de Barcelona.