Jaciment descobert per membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, el 6 de febrer del 1983. S'ha recollit ceràmica, esclats i nuclis de sílex. Amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica l'any 1985, no s'ha apreciat superficialment ni un sol indici constructiu però si fragments, ascles i esquerdills com a rebuig de la talla, així com nuclis de sílex. Quasi no hi ha restes de concreció, però sí de còrtex en vàries peces. Un 50% de les peces presenta pàtina, i no són rodades. No s'aprecià cap còdol. Apareixen alguns pocs fragments de ceràmica, sense forma; en algun d'ells s'ha identificat una decoració a base
de cordons horitzontals impresos digitalment i una vora quelcom exvasada i bisellada.
Amb tot això, cal suposar que en aquest lloc s'hi havia tallat sílex i que fou habitat temporalment. Per l'aspecte de la ceràmica es pot suposar una cronologia pròpia d'un Bronze Mig i els inicis del Bronze Final. Durant la revisió de la Carta l'any 1991, els arqueòlegs varen observar que tot el sector havia estat molt modificat per l'ampliació dels camps de conreu.
