Imatge de Sant Sebastià
Moià

    Moianès

    Coordenades:

    41.81162
    2.09916
    425175
    4629253
    Número de fitxa
    08138 - 241
    Patrimoni immaterial
    Tipologia
    Tradició oral
    Modern
    Segle
    XVII
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Sense accés
    Simbòlic
    Titularitat
    Pública
    Ajuntament - Pl. Sant Sebastià, 1 08180 Moià
    Autor de la fitxa
    Cristina Casinos

    Llegenda que explica la confusa aparició d'una talla de Sant Sebastià a Moià en una habitació de l'Hostal de Cal Santaire. El poble va considerar miraculosa l'aparició de l'escultura i va invocar al sant per tal de demanar-li protecció davant les terribles pestes que assetjaven Barcelona i Catalunya durant el s. XVI i XVII.
    Tot i que la devoció al sant és molt anterior, no va ser fins l'any 1676 quan Moià va instituir un vot de poble en agraïment a Sant Sebastià per haver-los mantingut al marge de la pesta bubònica.

    Maria de Bell-lloch posa en boca d'un dels seus personatges aquesta llegenda:
    "Una pesta que a tothom matava s'havia ensenyorit de Moià i tots los seus volts; crec que arribava fins qui sap a on, a Barcelona i tot: lo desconsol era gran; cases hi havia que havien quedat desertes. Llavores lo poble féu prometença al gloriós màrtir de construir-li una iglésia
    baix la seva advocació. L'hospital, en lloc de ser a baix, prop la parròquia, com ara, era aquí, en eixa plaça, i servia no sols per a los malalts sinó per a recollir pobres pelegrins.
    Doncs bé, un vespre, i quan ja s'havia votat lo fer la imatge i s'estava parlant de qui la faria que ho fes bé, sens trobar ningú a propòsit, trucaren dos pelegrins a la porta de l'hospital demanant acolliment per a aquella nit. Enterats los pelegrins de lo que tenia al poble en tant fatic, demanaren una pedra i, tancant-se en una celda, prometeren fer la imatge.
    L'ensendemà, veient que no eixien mai ni mai de sa celda, determinaren los veïns trucar a la porta, que estava tancada per dins, mes ningú respongué. Tractaren llavors d'obrir-la i, oh sorpresa!, los pelegrins no hi eren, i enmig la cambra hi havia un sant Sebastià fet d'una manera admirable, amb una encarnadura que pareixia natural.
    Tothom ho tingué per un miracle i ningú dubtà que l'havien fet los àngels en forma de pelegrins."

    Segons el vot el poble es comprometia a dedicar-li festes cada 20 de gener per haver lliurat a la vila de la pesta. Antigament, a la vigília hi havia una processó amb un tabernacle que contenia una imatge d'argent de Sant Sebastià.

    AD (1989); Calendari de Festes de Catalunya, Andorra i la Franja. Fundació de Serveis de Cultura Popular. Pàg. 135. Ed. AltaFulla. Barcelona.
    www.festes.org/articles.php?id=418
    Clarà i Arisa, Jaume: "Un conte de Maria de Bell-lloch de 1881, ambientat a Moià". La Tosca, abril de 2010,