Monument a Sant Sebastià
Moià

    Moianès
    Casc Urbà - Pl. Sant Sebastià
    Emplaçament
    Davant de l'Ajuntament.

    Coordenades:

    41.84739
    2.1283
    427635
    4633200
    Número de fitxa
    08138 - 173
    Patrimoni moble
    Tipologia
    Element urbà
    Historicista
    Contemporani
    Segle
    XX
    Any
    1954
    Del monument i no de l'escultura: Cèsar Martinell
    Estat de conservació
    Regular
    Seria convenient una neteja i intervenció.
    Protecció
    Inexistent
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    Si, IPA nº 58, ACCN 16726
    Accés
    Fàcil
    Simbòlic
    Titularitat
    Pública
    Ajuntament - Pl. Sant Sebastià, 1 08180 Moià
    Autor de la fitxa
    Cristina Casinos

    Monument amb forma de templet clàssic que correspon al centre de l'església que abans de la guerra estava situada on actualment està el monument. De fet els dos pilars rodons de fust llis amb llinda de pedra que fan guàrdia i custodien part de la imatge del sant eren de la façana del temple que va ser destruït durant la Guerra Civil. L'escultura del sant és d'una factura bona de pedra calcarenita, tot i que només podem observar el tors i el cap. Les mesures del tors del sant són de 1,20 x 0,50 x 0,37 m. Al Museu Municipal de Moià es troben diferents fragments del cos del sant.
    A la base de l'escultura, també de pedra, hi ha dues plaques que recorden la devoció del poble moianès per sant Sebastià ,amb data 20 de gener de 1976.
    Una pla indica que l'any 1954 es va refer el monument en desgreuge per la profanació que va patir durant la Guerra Civil

    Sant Sebastià és el patró de Moià. La festivitat és el 20 de gener, la Festa Major d'hivern.
    Reconstrucció 1954.
    Les cames es troben fragmentades al magatzem del Museu Municipal. Seria interessant fer la reconstrucció, dintre del possible, de l'escultura.

    L'església que ocupava el lloc de l'actual monument va ser construïda a l'any 1507 fora del recinte emmurallat de la vila com a conseqüència que Moià s'havia alliberat de la pesta. A l'any 1549 va ser reedificada i novament en 1766 es va construir una de nova més gran inaugurada l'any 1808. Els altars del creuer eren dedicats a Sant Bru i a Sant Francesc d'Assís. Les capelles laterals a sant Ramon Nonat i a la Mare de Déu dels Socors. L'escultura que actualment ocupa la plaça de Sant Sebastià era venerada a l'altar major.
    Va ser cremada durant la Guerra Civil. La Causa General recull que per acord municipal es va decidir enderrocar l'església per construir una escola amb les seves pedres.
    En acabar la Guerra Civil es va recuperar la imatge que van guardar unes famílies durant el període bèl·lic tot i que va aparèixer trencada. Els germans Josep i Camil Fàbregas la van restaurar i el dia 19 de gener de 1941 es va traslladar, en processó, des de les runes de l'església cremada a la parròquia.
    Van passar anys fins que en l'any 1976 es va aixecar un monument commemoratiu i de record al que hi havia hagut i a la devoció que avui encara es té per aquest any.

    AD (1991); La Tosca. Moià d'ahir a avui. Records històrics d'uns quants moianesos. Ed. La Tosca. Moià .
    Daví i Sentias, L (2007); Moià, sempre Moià. Gràfiques Ister. Moià.
    Diputació de Barcelona. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local. " Conservación de Monumentos Històricos. Catálogo Monumental". Carpeta I. Clixè nº 145942. Barcelona.
    Generalitat de Catalunya; Servei del Patrimoni Arquitectònic. Barcelona.
    Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit