Sant Andreu
Moià
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Capella amb coberta a dues aigües. Estructuralment, correspon a un temple romànic dels s. XI o XII de nau única i absis semicircular amb ràfec de cinc filades de rajoles i una cinquena filera de rajoles tipus incertum, a la banda de llevant. L'accés, mitjançant una porta d'arc de mig punt amb muntant simple, es troba a la façana encarada a ponent. Als dos blocs de pedra gres, amb una motllura a la banda superior, que formen part de la llinda, hi ha una inscripció: "HECHA REEDIFICAR POR D. JOAQUIN/OTZET I COROMINAS AÑO 1870 ".
La zona de la clau de la porta té una gran i important esquerda estructural. Els blocs de pedra que formen l'arc interior de la porta estan decorats amb una motllura menys marcada que la superior de la llinda. Els muntants els formen cinc blocs de pedra a cada banda.
A pocs metres de la clau de la porta d'accés, simètrica a aquesta i al vèrtex de la teulada, hi ha una rosassa circular formada per dos blocs de pedra gres on hi ha inscrit: " DESTRUIDA AÑO 1808 ". La rosassa també té una esquerda important vertical que no coincideix amb la de la porta. La façana de ponent encara conserva part de l'estucat.
La llargada dels murs exteriors és de 12 x 5,25 m, i a la façana sud destaquen dos grans contraforts de pedra que es recolzen a la pedra mare. En tot l'edifici es poden observar tres grapes de ferro, dues a la façana de tramuntana i l'altre a l'absis.
A l'interior hi ha un petit altar presidit per una pintura en la que està representat el seu titular, sant Andreu.
La capella està construïda directament a la pedra sense fonaments.
L'any 1870 es va afegir un cos a la façana sud on hi ha la tomba de la família Coromines, amb una inscripció que així ho indica.
El notari Joaquim Otzet i Corominas, que va renovar part de la capella el 1870, era l'hereu del veí mas Coromines.
A l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya és denominat: Capella de Sant Andreu del castell de Clarà
Història
El primer document en què s'esmenta l'església és un pergamí de l'any 1275, en el qual se cita com a sufragània de Moià. En aquesta data, Bertran de Muntanyola cedeix al rector de Rodors la capella amb les seves cases i pertinences.
Va ser reedificada després de la Guerra del Francés. El diccionari de P. Madoz (1849) encara la dona com a derruïda. Se sap que a l'any 1870 va sofrir una restauració profunda per part dels amos del mas Coromines que va modificar la seva aparença primitiva
Bibliografia
AD (1980); El Bages. Aproximació al medi natural i humà de la comarca. " Edificis romànics religiosos " per F. Villegas i Martínez. Pàg. 389. Centre excursionista de la comarca del Bages. Llibre commemoratiu del 75º Aniversari. Ed. Montblanc-Martin DL. Granollers-Barcelona.
AD (1981); Gran Geografia comarcal de Catalunya. Bages, el Berguedà i el Solsonès. Vol. II. El Moianès. pàg. 167-185. Barcelona.
Gamundi-Pallàs (1982); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona.
Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit
Hernández i Herrero, G (2008); Resposta de petició R/N: 421K 102 GH/tt. Direcció General de Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Barcelona.
Tarradell i Mateu, M; Riu i Riu, M; Giralt i Raventós, E (1988.); Història de les comarques de Catalunya. Bages. Volum II. Pàg. 28-29. Ed. Parcir Selectes. 2ª edició. Manresa.
