Goigs en lloança del gloriós màrtir Sant Pere, apòstol, patró de Rellinars
Rellinars
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Goigs a llaor de Sant Pere, apòstol, patró de la parròquia del terme de Rellinars, bisbat de Vic, que diuen així: De l'Església pedra ferma / gran Apòstol del Senyor: / Escolteu nostres pregàries, / Sant Pere, nostre patró. /
Bo i pesacant prop de la platja / és inútil vostre afany, / de Jesús la dolça imatge / us convida per company ; / de les ànimes esquives / sereu ara pescador: / Escolteu…etz. /
Jesús puja a vostra barca / i sermona els seus orients, / vós sereu el gran jerarca / qui guiarà els seus creients; / mar enllà enmig de tempestes / portareu segur el timó: / Escolteu… etz./
La paraula vós prenguéreu / quan Jesús - Qui sóc - us diu : / i amb fermesa responguéreu / - Vós sou Crist Fill de Déu viu ; / i Ell sa ESglésia consolida / en la vostra confessió. / Escolteu… etc. /
Fidel sempre a la doctrina / de vostre Mestre estimat /us guià la llum divina / pel camí d'apostolat; / les multituds convertíreu / amb vostra predicació: / Escolteu… etc./
Lluitàreu amb valentia / per la fe de Jesucrist; / un cabdill que ens salvaria / tots els temps en Vós han vist; / de l'ESglésia perseguida / siau guia i defensor: / Escolteu…etc.
Per vetllar-nos nit i dia / Rellinàs vos ha escollit, / si la fe mai defallia / conforteu el nsotre esperit; / l'aliment de cada dia / doneu-nos en abundor: / Esclteu…etz. /
De l'Església pedra ferma / gran Apòstol del SEnyor: / Escoleteu… etz.
Tu es Petrus / Et super hanc Petram aedificaeo Eclesiam MF
Goigs editats com a record del Solemne Ofici celebrat en el dia de la Festa Major, del MCMLIV, Any Sant Marià, a l'Església Parroquial de Sant Pere de Rellinars. Lletra i música de mossèn Emili Riera, Pvre. rector de la parròquia. Edició patrocinada per la impremta Vda. de M. Marcet Bosch de Terrassa.
Història
Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat.
La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període.
