Sant Pere i Sant Fermí
Rellinars
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Església parroquial dedicada a Sant Pere (patró) i Sant Fermí (copatró). És de planta rectangular amb una nau central i capelles laterals, amb orientació sud. La coberta és de teules a dues aigües.
La portalada és d'estil neoclàssic amb frontó triangular i motllurat d'encapçalament i per damunt una fornícula amb la imatge de Sant Pere, titular de la parròquia. Més amunt un petit ull de bou circular amb quadrifoli calat.
El campanar s'alça per damunt la nau de ponent i és de cadireta, amb doble obertura per dues campanes, d'arc de mig punt fets de maó posats a sardinell. La coberta és de teules a dues aigües i amb voladís. Al damunt i centrada, s'aixeca una creu metàl·lica.
El parament és d'obra amb la façana sense arrebossar ni arremolinar.
A l'interior la nau central te un acabament amb absis rodó que per fora no s'observa ja que hi ha paret de tancament recta. Entre volta i volta a les naus laterals hi ha un vitrall, menys en el primer tram. Una motllura ressalta la línia d'imposta; per sota s'obren les arcades laterals, de mig punt, que no es comuniquen.
Història
El Diccionario geográfico universal, imprès l'any 1833 diu el següent parlant de Rellinars:"Su iglesia depende de la parroquia de Vacarisas y como se halla amenazando ruina, y está demasiado apartada de la población, la cual en estos últimos años ha aumentado considerablemente, se está edificando otro templo y casa rectoral, y se pretende formar una parroquia independiente en un punto más céntrico, cual es el sitio llamado Colldorta en los límites de los mansos Gibert y Farreras, cuyos dueños han cedido el terreno al efecto".
La donació de què parla el diccionari es va fer l'any 1831, com consta per escriptura que posseeix el senyor Joan Mas. L'església nova fou beneïda solemne el 1842. Des d'aleshores l'antiga església restà completament abandonada. El cementiri nou encara no estava enllestit l'any 1843, en què hi fou enterrada (el 30 d'abril), amb nínxol però construït pocs dies abans de la seva mort, la senyora Josefa Gibert, que tant havia treballat per la nova església, “para la cual -diu un bonic document d'aquell any- cedió la mayor parte del terreno necesario para la edificación y para la de la casa-habitación del Sr. Vicario, así como ahora hemos cedido también el que se necesita para la del nuevo cementerio: asimismo también contribuyó con la mayor parte de los materiales para dicha Iglesia y casa, costeándolos a sus expensas hasta ponerlos en pie de obra, ni se contrajo a estos solos sacrificios, sino que se desprendió generosa de crecidas cantidades de dinero; al mismo objeto hizo todo género de sacrificios, sin perdonar ninguno, pudiéndose decir que estaba tan embebida en aquellos sagrados objetos, que descuidaba los propios intereses, para atender a los de la santa Iglesia". Això sigui dit en lloança d'aquella noble senyora Gibert de Dalt, tan benemèrita de l'església de Rellinars.
Bibliografia
MORENO ALBAREDA, M. Dolors (1986). Rellinars. Rellinars: Patronat Local de la Vellesa de Rellinars.
http://www.rellinars.cat/el-municipi/informacio-del-municipi/historia/
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=5&consulta=MCU0Kz…
