Les santes Justa i Rufina eren dues germanes romanes d’Hispalis que al segle III van ser martiritzades per no oferir les ceràmiques que feien a déus pagans. Se les invoca contra terratrèmols i altres desastres naturals. Festa celebrada el 19 de juliol.
Al peu de la Riera de Tenes, a mitja hora a peu de Lliçà, hi havia la parròquia de Santes Justina i Rufina. Durant el segle XV el nucli de cases del voltant quedà despoblat, així que el 30 d’abril de 1432 el bisbe de Barcelona l’Ilm. D. Andreu Bertran, la va declarar sufragània de Lliçà. El 20 de desembre de 1867, l’Ilm. D. Panteó Montserrat decreta que només se celebri els dies de mitja creu, dies de penitència del calendari litúrgic amb obligacions de dejuni i penitència menys estrictes que durant la Quaresma. Aquell mateix any deixa de ser sufragània i s’aixeca l’obligació de celebrar-hi missa. Ara, s’hi va en processó per l’Ascensió i el dia de l’Aplec.
"[...] Essent vostres mèrits tants/ davant de Deu poderós,/ en nostres treballs, socors,/ esperem els parroquians,/i totes les coses bones;/ també en el mal, medecina.
Puix a coldreu’s nos inclina/ la gran de vostres corones: / Siau-nos sempre Patrones / Santes Justa i Rufina. [...]".
El goig explica la vida santa de les dues germanes i com neguen les seves ceràmiques que elles produïen a unes dones perquè no les ofereixin en sacrificis pagans. Descriu el martiri de les dues i com el poble demana la seva protecció en els seus treballs.
