Goigs a les santes Justa i Rufina
Lliçà d'Amunt
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Les santes Justa i Rufina eren dues germanes romanes d’Hispalis que al segle III van ser martiritzades per no oferir les ceràmiques que feien a déus pagans. Se les invoca contra terratrèmols i altres desastres naturals. Festa celebrada el 19 de juliol.
Al peu de la Riera de Tenes, a mitja hora a peu de Lliçà, hi havia la parròquia de Santes Justina i Rufina. Durant el segle XV el nucli de cases del voltant quedà despoblat, així que el 30 d’abril de 1432 el bisbe de Barcelona l’Ilm. D. Andreu Bertran, la va declarar sufragània de Lliçà. El 20 de desembre de 1867, l’Ilm. D. Panteó Montserrat decreta que només se celebri els dies de mitja creu, dies de penitència del calendari litúrgic amb obligacions de dejuni i penitència menys estrictes que durant la Quaresma. Aquell mateix any deixa de ser sufragània i s’aixeca l’obligació de celebrar-hi missa. Ara, s’hi va en processó per l’Ascensió i el dia de l’Aplec.
"[...] Essent vostres mèrits tants/ davant de Deu poderós,/ en nostres treballs, socors,/ esperem els parroquians,/i totes les coses bones;/ també en el mal, medecina.
Puix a coldreu’s nos inclina/ la gran de vostres corones: / Siau-nos sempre Patrones / Santes Justa i Rufina. [...]".
El goig explica la vida santa de les dues germanes i com neguen les seves ceràmiques que elles produïen a unes dones perquè no les ofereixin en sacrificis pagans. Descriu el martiri de les dues i com el poble demana la seva protecció en els seus treballs.
Les imatges dels goigs són de l'associació Amics dels Goigs de Barcelona.
Història
Els goigs són una composició poètica, de caràcter catòlic generalment, dedicats al Déu Trinitari (Déu-Pare, Déu-Fill-Jesucrist i Déu-Esperit Sant), a la Mare de Déu sota totes les seves advocacions, als sants i als àngels, tributant culte en cadascuna de les tres variants establertes per l’Església catòlica: latria, dulia i hiperdulia. Els goigs formen part dels actes de pietat, com a cant final de trinaris, quinaris i novenaris, per exemple, i també de les misses solemnes corresponents al calendari litúrgic, amb especial dedicació el dia de la festivitat o solemnitat. Aquest tipus de composició s’acostuma a cantar i és molt popular a Catalunya i també a les Illes Balears i Andorra. La finalitat és demanar i donar gràcies pels favors rebuts. Els goigs s’acostumen a imprimir, bàsicament en un únic foli, encara que actualment se’n fan amb format díptic, on consta la devoció, una imatge del sant, la lletra i la música. Darrerament, també s’incorporen a la part posterior una breu nota històrica del sant o de l’església, capella o ermita on es canten.
Bibliografia
BENZEKRY ARIMON, Albert (2007). L’Abans. Lliçà d’Amunt. Recull gràfic 1898-1975. Editorial Efadós SL, p.414.
