Goigs a Sant Julià
Lliçà d'Amunt
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Sant Julià, màrtir i patró de l’església parroquial de Lliçà d’Amunt. Se celebra el 7 de gener.
Sant Julià hauria estat un màrtir de l’Església primitiva. Segons la llegenda, era un oficial romà convers al cristianisme que en negar-se a renunciar a la fe va ser martiritzat. La seva devoció s’estableix durant l’època medieval.
El goig explica que havia de casar-se, i com que havia promès restar en castedat, la providència va fer que la seva família el casés amb una noia, anomenada Basilissia, que també havia fet promesa de castedat. Conta com és martiritzat davant de la seva dona i el seu fill.
Actualment, es fa servir una edició del Goig de 1708, que diu:
Lo devot aqui en vos confia / de tot mal sia guardat, / siau nostra llum, y guia / Julià Martir sagrat.
[...]
Una molt donsella rica / vos donaren per muller, / son nom era Basilisa, / que lo Cel ho permeté, / havia votat també / tenir sempre castedat.
[…]
De Jesús Fill de Maria, / en lo Cel sou amat; / siau nostra llum, y guía, / Julià Martir Sagrat.
Les imatges dels goigs són de l'associació Amics dels Goigs de Barcelona.
Història
Els goigs són una composició poètica, de caràcter catòlic generalment, dedicats al Déu Trinitari (Déu-Pare, Déu-Fill-Jesucrist i Déu-Esperit Sant), a la Mare de Déu sota totes les seves advocacions, als sants i als àngels, tributant culte en cadascuna de les tres variants establertes per l’Església catòlica: latria, dulia i hiperdulia. Els goigs formen part dels actes de pietat, com a cant final de trinaris, quinaris i novenaris, per exemple, i també de les misses solemnes corresponents al calendari litúrgic, amb especial dedicació el dia de la festivitat o solemnitat. Aquest tipus de composició s’acostuma a cantar i és molt popular a Catalunya i també a les Illes Balears i Andorra. La finalitat és demanar i donar gràcies pels favors rebuts. Els goigs s’acostumen a imprimir, bàsicament en un únic foli, encara que actualment se’n fan amb format díptic, on consta la devoció, una imatge del sant, la lletra i la música. Darrerament, també s’incorporen a la part posterior una breu nota històrica del sant o de l’església, capella o ermita on es canten.
