Goigs a Sant Valerià
Lliçà d'Amunt
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Sant Valerià és advocat pel mal de trencadura. L'aplec se celebrava el segon cap de setmana després de la primera Pasqua o Pasqua Florida. Es venera a la capella de sant Valerià de Roberts dins el recinte de Can Coscó, a l'extrem Oest del municipi de Lliçà d'Amunt.
Segons la tradició era un noble i soldat romà que es casà amb santa Cecília, una jove cristiana. El dia del casament Cecília li revela el seu vot de virginitat i el convenç per convertir-se i batejar-se. Diu la tradició que morí màrtir en mans del seu germà Tiburci.
L’edició més antiga conservada del goig és 1866, i parla de la vida del sant i del seu martiri.
Puig que Deu per sa bondat / tan gran poder vos doná: / siau de tots advocat, / beneyt sant Valeriá.
[…]
Santa Cecilia alcansareu / per medi de matrimoni, / consumarlo procurareu, / mes vencereu al dimoni; / quant ella os ha publicat / la guarda que en ella está.
[…]
Estéril, tu que procuras / fruyt de benedicció: / trencat, que ab remeys no curas, / vina ab gran devoció, / quel remey de Deu donat / en Palaudarias está.
Història
Els goigs són una composició poètica, de caràcter catòlic generalment, dedicats al Déu Trinitari (Déu-Pare, Déu-Fill-Jesucrist i Déu-Esperit Sant), a la Mare de Déu sota totes les seves advocacions, als sants i als àngels, tributant culte en cadascuna de les tres variants establertes per l’Església catòlica: latria, dulia i hiperdulia. Els goigs formen part dels actes de pietat, com a cant final de trinaris, quinaris i novenaris, per exemple, i també de les misses solemnes corresponents al calendari litúrgic, amb especial dedicació el dia de la festivitat o solemnitat. Aquest tipus de composició s’acostuma a cantar i és molt popular a Catalunya i també a les Illes Balears i Andorra. La finalitat és demanar i donar gràcies pels favors rebuts. Els goigs s’acostumen a imprimir, bàsicament en un únic foli, encara que actualment se’n fan amb format díptic, on consta la devoció, una imatge del sant, la lletra i la música. Darrerament, també s’incorporen a la part posterior una breu nota històrica del sant o de l’església, capella o ermita on es canten.
Bibliografia
BENZEKRY ARIMON, Albert (2007). L’Abans. Lliçà d’Amunt. Recull gràfic 1898-1975. Editorial Efadós SL, p.203.


