Goigs a la Mare de Déu de la Serra
Lliçà d'Amunt

    Vallès Oriental
    Carrer Francesc Macià número 43
    Emplaçament
    Barri de Sant Baldiri

    Coordenades:

    41.606936000021
    2.23583515
    436326
    4606419
    Número de fitxa
    08107 - 150
    Patrimoni immaterial
    Tipologia
    Música i dansa
    Modern
    Segle
    XVIII
    Any
    1716
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Inexistent
    Accés
    Obert
    Religiós/Cultural
    Titularitat
    Pública
    Ajuntament de Lliçà d’Amunt
    Autoria de la fitxa
    Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)

    La imatge de la Mare de Déu de la Serra estava a l’església de Sant Baldiri i va ser cremada el 1936. És una lloança a la vida de la Verge Maria on se supliquen els seus favors. L’edició més antiga conservada del goig és de 1716:

    "Puix que tots tant humilment / vos cridám baix en la terra, / suplicám quens escoltèu / Mare de Deu de la Serra.

    […]

    En la Serra sou exalçada, / ahont es vostra habitaciò; / de la Serra anomenada, / tambe per bona extracciò: / suplicám ab molta devociò, / nos guardèu los fruits de la terra.

    Y puix vos havem posada / en la Serra de Llisàdemunt, / suplicàm Verge Sagrada / nos ajudeu, en tota hora, y punt".

    Les imatges dels goigs són de l'associació Amics dels Goigs de Barcelona.

    Els goigs són una composició poètica, de caràcter catòlic generalment, dedicats al Déu Trinitari (Déu-Pare, Déu-Fill-Jesucrist i Déu-Esperit Sant), a la Mare de Déu sota totes les seves advocacions, als sants i als àngels, tributant culte en cadascuna de les tres variants establertes per l’Església catòlica: latria, dulia i hiperdulia. Els goigs formen part dels actes de pietat, com a cant final de trinaris, quinaris i novenaris, per exemple, i també de les misses solemnes corresponents al calendari litúrgic, amb especial dedicació el dia de la festivitat o solemnitat. Aquest tipus de composició s’acostuma a cantar i és molt popular a Catalunya i també a les Illes Balears i Andorra. La finalitat és demanar i donar gràcies pels favors rebuts. Els goigs s’acostumen a imprimir, bàsicament en un únic foli, encara que actualment se’n fan amb format díptic, on consta la devoció, una imatge del sant, la lletra i la música. Darrerament, també s’incorporen a la part posterior una breu nota històrica del sant o de l’església, capella o ermita on es canten.