Font dels Traginers
Sant Feliu Sasserra
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
La font dels Traginers està situada al nord-est del nucli urbà i al nord-oest de la masia de Gurrians, en un racó enclotat sota uns camps on es troba la balma en la qual hi ha la font. Sobre la font i a tocar dels camps hi transcorre el camí ral de França. L'accés a la font és fa a través d'un camí veïnal que passa pel Raval de Sant Feliu, en terme d'Oristà, i condueix a la masia de Gurrians, des d'on s'ha de baixar al torrent en el que es troba la font. La font, situada al fons d'una humida balma, està formada per un brollador i una aixeta que sobresurten del fons, cobert de vegetació. A l'esquerra hi ha el dipòsit, tancat amb una porta metàl·lica. Tant l'aigua de la font, com la que es filtra per les parets i la que s'escola per sobre de la balma cap al torrent, formen un espai molt humit, mig embassat, davant la balma. A la dreta de la font hi passa el torrent que després de superar la balma segueix envoltat de pollancres delimitant uns plans davant la balma . El cantó oposat al torrent presenta diverses grans roques de suaus contorns, en una de les quals es troba una anella per a subjectar bestiar.
Segons anàlisis realitzades pel Grup de Defensa del Ter durant l'hivern dels anys 2002, 2004 i 2005 la font dels Traginers presentava uns índexs de nitrats de 119'5 mg/l, 179'6 mg/l i 176'4 mg/l respectivament. Superant àmpliament el màxim tolerable de 50 mg/l establert per l'Organització Mundial de la Salut.
Història
Situada prop de l'antic camí ral de França, la font era un punt de parada pels traginers i conductors de carros i tartanes que solien aturar-s'hi per tal de descansar i d'abeurar el bestiar. Així en dóna testimoni l'anella per a subjectar bestiar que es conserva sobre una roca propera a la font.
Bibliografia
AADD, Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès. Grup de Defensa del Ter/ Eumo Editorial, 2005 AADD, Sant Feliu Sasserra. Capital històrica del Lluçanès: dels orígens als nostres dies, Centre d'Estudis del Lluçanès i Centre d'Estudis del Bages, 2003