Font del Ginjoler
Rellinars
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
La Font del Ginjoler és una déu d'aigua permanent que neix en una raconada ombrívola del torrent de La Font d'en Sala, a un centenar de mestres de la font que porta el nom del torrent, en direcció a Casajoana. Per accedir-hi des de l'església nova de Sant Pere i Sant Fermí, cal pujar pel camí de Casajoana que ressegueix el torrent per la seva llera esquerre. Uns 185 metres camí amunt, trobarem un corriol que s'endinsa tot baixant el marge del torrent que permet arribar-hi directament, tot i que en el darrer tram hi ha quatre graons fets de morter.
La font està situada enfront mateix, a la llera dreta, sota la soca tallada d'un vell ginjoler. El lloc és ombrívol i la vegetació creix exuberant; hi predomina l'esbarzer i l'heura a més de l'herbassar característic que alterna amb clapes de jonc i canyissar i galzeran. L'aigua baixa tranquil·lament lliscant per damunt de la roca, erosionada i s'endinsa per una zona més abrupte i estreta, entre l'església de Sant Pere i Sant Fermí i el Gibert de Baix fins a retrobar la Riera de Rellinars de la qual n'és un important afluent. En el mur hi ha un pedrís de pedra amb maó ordinari de 5 cm de gruix per 30 cm de fons. Per sota, un tub encastat al seu interior amb morter fa funció de broc. Al dessota un gruix de dipòsit calcari s'envolta de falzia negre i molsa i a cada costat un reposa genolls fet de maó. Hi ha dos bancs amb respatller i reposa braços d'una llargada que oscil·la entre els tres i quatre metres. Ambdós tenen respatller i reposa-braços fets amb un bloc de pedra als extrems. El primer està situat a mà dreta del corriol, just abans de baixar les escales. Està completament tapat per l'heura. El segon està situat a mà dreta, un cop baixat les escales i és el que actualment permet seure-hi.
Caldria un manteniment de l'indret, ja que és un indret senyalitzat i molt concorregut pels excursionistes.
Història
El ginjoler (Ziziphus jujuba) és un arbre que no acostuma a passar dels deu a dotze metres d'alçada. Pertany a la família de les Rhamnaceae, originari de l'Àsia, malgrat que a la conca mediterrània es conrea des de temps molt antics. De fet Herodot ja en parlava de les seves virtuts. Tan és així que el seu fruit, el gínjol, ha donat naixement a l'expressió catalana "més eixerit que un gínjol".
El seu fruit és comestible, recorda a una poma petitona tant per la forma com pel gust. Conté una gran quantitat de vitamina C i es pot conservar sec a l'abric de l'aire. És bo menjat amb verdura, per preparar licors, xarop i melmelades, a més de ser emprat com a expectorant o com a remei contra les afeccions respiratòries. Les seves arrels són també bones preparades adequadament contra la febre. En alguns indrets, el ginjoler es plantava a la part més assolellada de les cases i estava considerat com un símbol de fortuna. La fusta és molt apreciada per a fer instruments com gralles i tenores.
Bibliografia
AJUNTAMENT DE RELLINARS (2014). Catàleg de béns a protegir; dins Pla d'Ordenació Urbanística Municipal.
CAPELLA, Pere (1997). Les fonts; dins XVIII Ronda Vallesana. Unió Excursionista Sabadell, pp. 34 - 40.
