El 1897 l'Ajuntament es plantejava l'abastament d'aigua a la part baixa del poble (és a dir, els carrers Nou, de la Sort, Ametller, Ubach i la plaça Clavé), que quedava més lluny de les fonts. Un estudi del mestre d'obres Josep Arola indicava que un lloc adequat per fer la captació era la font del Juncà, en terres del mas Solervicens, perquè es trobava en una posició prou elevada. L'any 1897 s'hi va realitzar un primer pou, que va donar aigua suficient, l'any següent es va construir la canalització, que baixava per la carretera fins la plaça Clavé i retornava pel carrer Nou. Les obres es van finançar amb préstecs que els particulars van fer a l'Ajuntament. El 1899 la xarxa ja estava en funcionament, i comptava amb tres fonts. El 1904 s'estudiava com fer arribar l'aigua a la part alta del poble. El 1906 s'abordava l'obra, que incloïa la instal·lació d'una bomba i un dipòsit en un local que oferia el rector. En una visita pastoral de l'any 1908 l'Ajuntament va aprofitar per demanar al bisbe que perdonés el lloguer que cobrava pel dipòsit. L'any 1906 es parla de la font de la Plaça Vella i el 1909 de la de la plaça Aguilar. La font de l'Església deu ser també d'aquesta època. Tal com es veu en una fotografia antiga, la font era d'un model similar a la resta de fonts de ferro de la xarxa, i estava situada més
endintre a la façana de l'Església. L'any 1945 s'hi devia instal·lar el plafó de la Mare de Déu de Montserrat i, més recentment, quan es van fer obres per instal·lar un ascensor a l'Església, la font es va tirar més endavant i adoptà la fesomia actual.
El 1929 es poble comptava ja amb abastament d'aigua corrent a les cases.
