Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Església formada per una nau central amb capelles laterals. La nau central és coberta amb volta de canó composta, que arrenca sobre diferents motllures a la imposta. A l'entrada té un cor. La nau fa 27,70 m de llargada i 16,50 d'amplada, per 11 m d'alçada. La capçalera consta d'un àbsis amb el fons recte. L'església té quatre capelles laterals a cada banda, cobertes amb volta d'aresta excepte una, amb volta de creueria, amb una clau de volta esculpida i pintada. Els murs interiors són enguixats i pintats de color groc i blau, excepte a la part baixa, que és a pedra vista, deixant entreveure un aparell fet amb carreus irregulars. Al presbiteri i darrera l'altar té imatges de Sant Valentí, Jesús i l'Assumpció de la Mare de Déu. La decoració de les capelles laterals és moderna, posterior al 1936. La façana exterior, molt austera, té com a element més destacat un portal d'estil barroc, amb frontó circular partit i un fris amb decoració vegetal. S'hi accedeix per una doble escalinata construïda al segle XIX. A la part superior té una rosassa i tres finestres. Darrera l'absis un passadís connecta l'església amb la capella fonda i, al costat de llevant, té un petit magatzem.
Inscripcions als arcs de les capelles laterals. Costat de l'epístola: 1799, 1663 (capella de Santa Llúcia, patrona de les teixidores), 1705 (capella del Sant Crist i la Dolorosa), sense data: capella de Sant Antoni Abat. Costat de l'evangeli: 1690 (capella del Roser), 1703 (capella de Sant Isidre), 1773 (capella de Sant Pancràs).
Sobre el portal hi ha una peça treballada amb ferro forjat de principis del segle XX (un drac que sosté una lampara amb la boca). Làpida a l'escalinata: "A la memòria de tots els caiguts en motiu de la Guerra Civil".
Història
Un document de l'any 1050 ja parla de l'Església de Santa Maria de Navarcles i dels agrupaments de cases que té als voltants; és a dir, una sagrera, que està ben documentada a partir del segle XII. La primitiva església romànica devia tenir l'altar major, alguns altars laterals i un campanar, i estava orientada de manera diferent a l'actual, però no n'han quedat vestigis. A la segona meitat del segle XVII va quedar petita i s'iniciaren les obres d'ampliació, que es van realitzar en diferents etapes: el 1663 s'havia alçat la nova nau central i s'enllestia la capella del Roser. Entre 1690 i 1697 es va construir el campanar i la capella de Sant Miquel, situada a sota. El 1700 es treballava en el cor i es construïa la façana principal. L'any 1767 van finalitzar les obres, després de la compra d'una casa situada al darrera de l'església que va permetre construir el presbiteri i la sagristia. Ja al segle XIX s'adquirí la rectoria actual, al costat de l'església, que substituïa l'antiga, situada a la Plaça Vella. Aquest segle es va construir també un magatzem al costat de llevant on es guardaven els ornaments litúrgics de les processons. L'actual escala d'accés es va fer l'any 1842 i en substituïa una d'anterior, del 1773. Per fer aquesta obra s'hagué de traslladar el cementiri, que estava situat al voltant de l'Església. La barana porta l'any de 1858 i es va pagar amb la venda de nínxols del cementiri vell. El 1879 es va constuir el baptisteri, i el 1893 s'inaugurà la capella fonda i els locals dedicats a l'Escola Dominical. L'església va ser saquejada durant la Guerra Civil.
Bibliografia
FERRER, Llorenç (1988). "Navarcles". Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 151.
GIRBAU, Valentí (2002). Poble i parròquia. L'Església de Navarcles el segle XVIII. Quaderns de Navarcles, 10. Ajuntament de Navarcles.
SERRA, Francesc (1997). El campanar de Navarcles. "Quaderns de Navarcles", núm. 2. Ajuntament de Navarcles.
SOLÀ, Fortià (1910). Navarcles. Notes històriques. Imp. Dr. Vives, Manresa. P. 87-120.
