Font de La Boada
Rellinars

    Vallès Occidental
    Les Boades
    Emplaçament
    Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac
    505

    Coordenades:

    41.64437
    1.93566
    411364
    4610839
    Número de fitxa
    08179 - 77
    Patrimoni natural
    Tipologia
    Zona d'interès
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Legal
    Pla d'Ordenació Urbanística Municipal
    Accés
    Fàcil
    Social
    Titularitat
    Privada
    08178A011000080000OI
    Autoria de la fitxa
    Jordi Montlló i Laura Bosch

    La Font de Les Boades és una deu permanent d'aigua situada al marge esquerre del Torrent de Les Boades, en un racó ombrívol, en plena Serra de l'Obac. S'hi pot accedir des del mas, pel Camí de la Font, en direcció nord-oest, que coincideix amb el traçat del GR-5, un camí planer que es va fent més ombrívol a mida que arriba a la font. El torrent en aquest indret és estret i abrupte; uns metres més avall, per sota de la font conflueix amb un altre torrent que baixa des dels Plans, i que més avall, un cop passat les Boades Velles rep el nom de Torrent d'en Roca. Consisteix en una cisterna construïda en un racó planer de la llera esquerra del torrent amb coberta de volta i obertura frontal. Els murs són molt gruixuts, per aguantar la pressió del terreny (en alguns indrets fan més d'un metre d'amplada) i la pedra està relligada amb morter de calç. La boca mesura 1,40 m d'amplada per 0,92 m d'alçada. La lleixa fa 0,44 metres d'amplada. Per sobre, hi ha quatre fileres de maó pla on s'hi ha collat un tub de PVC pel qual l'aigua sobrant baixa fins a la bassa coberta que hi ha al davant. A l'interior, l'aigua brolla entre les roques de relleus càrstics. Al davant, a mà esquerra, arran de terra hi ha una pica de pedra que s'omple a partir del sobreeixidor de manera que els animals puguin abeurar-se quan és més difícil trobar aigua. Al davant mateix, hi ha una bassa de planta irregular, construïda aprofitant el relleu de la roca. Actualment està coberta perquè la propietat de Les Boades la utilitza com a cisterna ja que en aquest indret l'aigua no prové de la xarxa.

    Josep González i la seva esposa, que ja fa una desena d'anys que viuen al mas de Les Boades, han anat restaurant el mas i l'entorn. Un dels objectius immediats va ser la recuperació de la font per al consum propi mitjançant una canalització, molt diferent del que feien els habitants de la masia de principis de segle XX que havien d'anar a buscar l'aigua amb el càntir i la galleda.

    CAPELLA, Pere (1997). Les fonts; dins XVIII Ronda Vallesana. Unió Excursionista Sabadell, pp. 34 - 40.